Les lliçons de l'incendi de l'Alt Empordà

Fa un any, el pitjor incendi a l'Alt Empordà dels últims vint-i-cinc anys va tornar a posar a prova la supervivència humana i va demostrar que els mitjans d'extinció mai són suficients si es combinen el vent, la calor, la sequera, la nit i la deixadesa de la massa boscosa. Quatre persones hi van perdre la vida i tretze mil hectàrees forestals van resultar destruïdes en una tragèdia que va ser originada pel llançament de dues burilles, una acció que tindria conseqüències criminals per als autors si mai s'arribessin a identificar.

Un any després, la ferida es pot veure impresa al paisatge ennegrit de la comarca i el balanç de les conseqüències econòmiques del desastre encara fa feredat: 1,3 milions d'euros en pèrdues als municipis afectats i 143, 6 milions més en pèrdues en l'agricultura. Quan un foc avança a una velocitat de sis quilòmetres per hora, atiat per una forta tramuntana, ja es veu que és gairebé impossible d'aturar. Però damunt les cendres de l'incendi empordanès hi ha algunes lliçons que podem aprendre.

La conservació dels boscos continua essent, tot i els reiterats avisos que la propagació dels incendis s'encarrega de fer, un tema pendent en un país com el nostre, que té una immensa massa forestal. De l'altra banda, el paper dels alcaldes en catàstrofes d'aquesta índole és essencial per poder coordinar els mitjans professionals amb els voluntaris i treure el màxim rendiment a la sempre arriscada tasca dels bombers i de la policia. I, en tercer lloc, la ratera en què va convertir-se la carretera de Portbou obliga a reflexionar també sobre la necessitat d'extremar la cautela a l'hora d'evacuar les zones en perill.