Tribunal Contaminat
La tàctica de Rajoy d'usar el TC com a dic contra el dret a decidir s'afebleix pels lligams amb el PP
De los Cobos era magistrat i afiliat, Ollero va ser 17 anys diputat i López era un fix de la FAES
Ruiz-Gallardón obvia l'ètica i els avala
Una contaminació és una alteració nociva de l'estat natural d'un medi o d'un ecosistema i és fàcilment mesurable en la química, però és més indesxifrable en la independència d'un magistrat del Tribunal Constitucional. El 2007, per exemple, el ple del TC va acordar que l'elaboració d'un estudi sobre l'encaix de l'Estatut per encàrrec de l'Institut d'Estudis Autonòmics en l'època de Jordi Pujol contaminava Pablo Pérez Tremps per avaluar l'Estatut forjat pel govern tripartit cinc anys després. Col·laborar en un estudi acadèmic és més o menys contaminant que pagar la quota anual d'un partit que obliga l'afiliat a defensar el seu programa electoral? Si bé Mariano Rajoy no dissimulava que la tàctica davant l'escac català era convertir el TC en un dic contra el dret a decidir i transformar cada nou pas en un nou recurs d'inconstitucionalitat de manera mecànica, ara la promiscuïtat desvelada entre mig tribunal i el PP afebleix la pedalada a pinyó fix per a la legislatura.
Després de l'esclat de l'escàndol que el president del TC, Francisco Pérez de los Cobos, compaginés el pagament de 37,14 euros anuals d'afiliat del PP a Barcelona amb la condició de magistrat, el 2010 i el 2011, la controvèrsia va saltar ahir al Consell de Ministres. Aprofitant que compareixia amb el ministre de Justícia, la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría va delegar en Ruiz-Gallardón la resposta. “El govern no té res a manifestar sobre les normes del TC ni sobre l'única interpretació possible d'aquestes normes, que correspon al TC”, va replicar Ruiz-Gallardón per situar el debat en l'òrbita jurídica i obviar l'ètica.
Obviant el debat ètic
I és ètic que el president del TC hagi militat al PP?, se li va preguntar. Obviant de nou l'ètica, Ruiz-Gallardón s'oferia com a exemple per avalar els magistrats del TC amb ADN popular. “Haver militat en un partit no inhabilita per a un lloc de responsabilitat, i ja em perdonaran que em posi d'exemple, però jo mateix militava en un partit, me'n vaig donar de baixar quan vaig entrar en la carrera fiscal i després vaig tornar a militar-hi”, va recordar. El seu cas, però, no és el cas de Pérez de los Cobos, que continuava pagant la quota i tenia el carnet de militant a la butxaca quan ja resolia recursos al ple del TC el 2010 i el 2011 abans de ser elegit president, el 2012, any en què ja no va pagar la quota. Segons Ruiz-Gallardón, que els presidents del Consell d'Estat, de la CNMV i del TC tinguin o hagin tingut carnet del PP no contradiu la despolitització que duia Rajoy al programa. “La despolitització no és analitzar el curricula [sic], despolititzar és que les decisions del TC neixin i s'executin al TC sense cap interferència del poder executiu”, va esgrimir. Per Ruiz-Gallardón, impedir a qui és àrbitre de la Constitució militar en un partit seria “limitar-li drets fonamentals”. En canvi, el jutge ras d'un poblet que no té el bolígraf vermell per esmenar i reescriure lleis –com sí que el tenen els magistrats del TC– té prohibida la militància.
L'estratègia de La Moncloa de fer desembocar l'agenda catalana en calaixos del Constitucional, on la mitjana per resoldre els recursos és de cinc anys, i Pérez de los Cobos té mandat fins al 2016, navega ara a la deriva de les biografies dels magistrats. Als dos anys que Pérez de los Cobos va simultaniejar militància al PP i seient al ple del TC, que el situen com a diana preferent d'una eventual recusació i que té ara vot doble en cas d'empat perquè n'és el president, s'hi afegeix el cas d'Andrés Ollero. Diputat del PP entre el 1986 i el 2003, Ollero és membre numerari de l'Opus Dei. La seva elecció al TC el juliol del 2012 va ser rebatuda pel constitucionalista Javier Pérez Royo, que jutjava com el paradigma de la incompatibilitat que un magistrat arribi a àrbitre de la Carta Magna després de gairebé dues dècades de diputat i topi amb lleis i recursos sobre lleis que ell aprovava o rebutjava prement el botó de vot del seu escó. “El TC és la casa on política i dret es troben, per això no es pot ser les dues coses alhora”, deia Fernando Álvarez Ossorio, professor de dret constitucional a la Universitat de Sevilla.
A banda de militàncies, el treball acadèmic podria resultar per als magistrats elegits a proposta del PP una font d'arguments de recusació. Sense anar més lluny, Pérez de los Cobos té treballs com a professor de dret laboral –va ensenyar a Barcelona entre el 1996 i el 2007– i ara haurà de resoldre el recurs del PSOE contra la reforma laboral aprovada per Rajoy i el PP on ell militava. Enrique López, alhora, acumula col·laboracions a la FAES i va ser l'impulsor d'informes contra l'Estatut català i contra el matrimoni gai al CGPJ que ningú no li havia demanat, del 2001 al 2008. “La militància és un acte formal”, diu López en defensa del seu president. “Tota persona mitjanament intel·ligent en una societat té ideologia i el que determina que siguem independents és que aquesta ideologia no la posem al servei de la nostra solució jurídica, sinó que la superem amb l'aplicació objectiva de la norma”, diu el magistrat. Ollero, al seu torn, veurà la reforma de l'avortament sent membre de l'Opus Dei. Lluny queda l'època invocada pel professor Álvarez Ossorio, en què un magistrat amic seu “ni tan sols va votar en les eleccions durant els nou anys que va ser magistrat, perquè se sentia jutge de la llei”. “Ara sembla que els escrúpols són menors”, conclou.
LES FRASES DE RUIZ-GALLARDÓN
Garzón obre el camí de la recusació
Si bé als calaixos del Tribunal Constitucional s'acumulen els litigis d'administracions com ara la Generalitat catalana o la Junta d'Andalusia, amb lleis pròpies recorregudes i també amb recursos contra lleis estatals pendents del seu dictamen, el primer actor que es disposa a explorar la via de la recusació –apartar un magistrat del debat d'un afer– és un particular: el jutge Baltasar Garzón.
L'exjutge de l'Audiencia Nacional va demanar ahir la nul·litat de la decisió del TC per la qual va denegar la seva empara contra la condemna en el cas Gürtel apel·lant a la militància del president del TC, que pagava la quota del PP entre el 2008 i el 2011. En un comunicat, els advocats de Garzón argumenten que “l'aparença d'absència de l'obligada imparcialitat subjectiva” de Pérez de los Cobos “és clamorosa”, ja que el recurs d'empara qüestionava la condemna per les escoltes “en una investigació criminal dirigida contra dirigents i membres del PP”.
