Opinió

La família Casablancas

Els estiratges per al cotó és la major aportació catalana a la innovació industrial

El diari El País (22 de juliol passat) ha tingut un encert i ha comès una espifiada. L'encert ha estat informar, abans que ningú, de la mort de John Casablancas el dia 20 passat, a Rio de Janeiro. L'espifiada, presentar-lo com a “fill d'immigrants catalans a Manhattan, que havien fet fortuna gràcies a un negoci de maquinària tèxtil”. El periodista el presenta com el que era: “el fundador d'Elite Models”, l'agència de Nova York que descobrí Cindy Crawford, Naomi Campbell, Linda Evangelista, Claudia Schiffer, Adriana Lima o Gisele Bündchen, entre d'altres. L'obituari és una relació d'històries frívoles, que no puc ni confirmar ni negar. La seva filla Cecile és una coneguda dissenyadora de joies i un dels fills, Julian, el cantant del grup musical de Nova York The Strokes. La germana, Silvia, va fer tronar i ploure a les revistes del cor dels anys setanta per les seves relacions amb els famosos del cinema, de l'esport i de la cançó a Europa.

La meva història és complementària i més seriosa. John Casablancas Ubach –el seu nom complet– era el nét de Ferran Casablancas Planell (1874-1960), un sabadellenc de soca-rel, que patentà un sistema inventat per ell, que portarà el nom d'Estiratges Casablancas, que permetrà reduir i simplificar el procés de filatura del cotó, el més llarg, més car i més complex. La família pertanyia al sector llaner, tradicional de Sabadell, però la fibra de cotó –la més utilitzada encara avui dia– li donà més facilitats per adaptar-se al seu sistema. El descobriment és, segurament, l'aportació catalana més important a la tecnologia industrial del món. Ell i els seus fills, Ferran i Joan, explotaren la patent per tot el món. L'Avui del 7 d'abril del 2002 va publicar un article del periodista Carles Sentís amb el títol: El català de Julian Casablancas. Per què un dels components dels The Strokes parla el nostre idioma. Carles Sentís estava casat amb Maria Casablancas Bertran, filla del geni sabadellenc, i era, per tant, oncle del cantant del grup americà, que havia cantat a Barcelona i saludat al públic en català. John Casablancas era fill de Ferran Casablancas Bertran, el germà gran de la família.

La família Casablancas era catalana pels quatre costats. L'inventor va ser president del Banc de Sabadell del 1926 al 1936 i del 1946 al 1960. Era militant de la Lliga Regionalista i amic personal de Francesc Cambó. Sempre va parlar català a casa i per això el seu nét John, nascut a Nova York i amb nacionalitat nord-americana, i el seu besnét Julian el parlaven amb fluïdesa.

Joan Casablancas Bertran, l'altre fill de l'inventor, va viure 25 anys als Estats Units, però parlava un català tan acurat com el de Pompeu Fabra. Va tornar a Catalunya i va fer bona feina: fou conseller de Banca Catalana, i conjuntament amb Florenci Pujol Brugat i Joan Cendrós Carbonell, responsable que es continués i s'acabés la publicació de la Gran Enciclopèdia Catalana, una obra fonamental de la nostra cultura.

Va morir el 1998. El vaig tractar força i m'havia parlat sovint del seu nebot John i de la seva escola de models. Però ell era una persona molt seriosa, d'una gran honestedat i d'una catalanitat de pedra picada. La història recordarà més la família Casablancas pels estiratges que porten el seu nom i per la seva vinculació al Banc de Sabadell i a l'Enciclopèdia Catalana, que no pas per la firma Elite Models i els èxits com a seductor d'en John. Com a mínim a Catalunya.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.