Roca despulla la Constitució

Si la sacralitzada Constitució Espanyola fos un soldat, la reprimenda que va rebre ahir d'un dels seus pares, l'advocat i exdiputat de CiU Miquel Roca, l'hauria deixat del tot desarmada i amb les vergonyes a l'aire. Va ser durant la segona i última sessió de compareixences al Parlament amb motiu de la tramitació de la llei de consultes no referendàries, la constitucionalitat de la qual d'entrada veu plena des del moment que desplega un dels articles que el TC ha deixat intacte de l'Estatut, el 122. “Aquest projecte de llei no hauria escandalitzat el TC que es va pronunciar sobre la Loapa”, va lamentar, per remarcar que l'opinió de l'actual tribunal no li mereix “cap respecte” des de la sentència contra l'Estatut del 2010, que va mutilar articles que, calcats, continuen vigents, en canvi, a Andalusia, el País Valencià o les Illes Balears.

La intervenció de Roca, de fet, va esdevenir en molts moments més una lliçó d'interpretació 2.0 de la Carta Magna que una anàlisi tècnica de l'esborrany de la llei, com sí que va ser la dotzena d'intervencions següents, d'experts i acadèmics com Carles Viver Pi-Sunyer, Josep Maria Reniu, Ferran Requejo o Quim Brugué. En una visió totalment contraposada al mur infranquejable a què l'assimila el govern espanyol, Roca es va capbussar en els seus orígens a la Transició per recordar que, per als qui la van fer, la Constitució no era més que “un marc de referència amb voluntat de ser adaptat al temps”. Volgudament, doncs, obert a interpretacions diferents. Gràcies a això, recordava, anys més tard es va poder suprimir el servei militar obligatori o regular el matrimoni homosexual sense tocar res. Avui, “la tendència doctrinal al món occidental tendeix a afavorir tot tipus de consulta”, deixava anar...

L'advocat va tenir resposta per a tot. Va desvelar que si no es van permetre referèndums vinculants a la carta magna va ser per evitar les temptacions de la “dreta neofeixista” de, per exemple, voler restaurar la pena de mort. “La definició estava pensada per a l'any 77, i no per a la situació de Catalunya el 2013”, va recordar. Sobre el debat entre legalitat i legitimitat, es va remetre a les recents mesures acordades arran de les queixes de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca: “Seran legals o no, però d'una indiscutible legitimitat, i se n'ha fet cas.” Fins i tot va trobar en la mateixa carta magna arguments per rebatre'n l'article 2, el de la indissoluble sobirania espanyola. “La Constitució excepcionalment delega en el poble de Catalunya l'aprovació i rebuig del seu Estatut, que és la definició del seu autogovern”, va recordar. Tot just el que vol fer amb la consulta. La conclusió va ser demolidora: “La realitat social crea dret, i si se separa, el dret no serveix de res.”