Política

El PSC no entén Nadal

Desconcert entre els socialistes per la manera com Nadal ha mantingut al marge el partit

El primer secretari ho vol discutir en la pròxima executiva del partit

El que ha fet Nadal entra en contradicció amb la línia del partit

La família socialista gironina, tret d'uns quants escollits o ungits, encara es recupera del xoc per les maneres com el seu president de la federació, Joaquim Nadal, va mantenir al marge els òrgans del partit i, molt especialment, el primer secretari, Juli Fernández, d'una decisió tan rellevant com la d'acceptar presidir el Pacte pel Dret a Decidir a Girona. Molts van ser els socialistes que en van tenir coneixement arran de la roda de premsa que va convocar dimarts al matí, i amb un absolut secretisme previ, l'alcalde de Girona.

Valorar-ne els efectes

Les primeres reaccions no s'han fet esperar; trucades de gent “emprenyada”, segons el seu primer secretari, Juli Fernández, i incertesa pel nou escenari polític que ara pot afectar la línia de flotació del vaixell socialista, especialment pels efectes que pot comportar per al grup municipal del PSC a l'Ajuntament de Girona, un grup que aspira a ser el relleu de Carles Puigdemont a l'alcaldia. Juli Fernández ja ha avançat que vol discutir aquest nou escenari en el marc de la primera executiva que es farà a principis de setembre. Fernández, segons explica, ha rebut una trucada a la seu del partit –no al seu mòbil– de Joaquim Nadal per quedar en els pròxims dies i poder parlar-ne.

“Com a mínim, la decisió que ha pres a títol personal Quim Nadal s'haurà de posar sobre la taula, i en la primera l'executiva ampliada o reduïda”. Ho diu la primera secretària del PSC de Salt, Iolanda Pineda, que hi afegeix: “Com a mínim aquest tema es podia haver parlat abans i valorar com es plantejava. Ningú qüestiona a Nadal que presideixi la taula girona pel dret a decidir, però sí com ho ha fet. Estic totalment d'acord amb el meu primer secretari.”

Una opinió que comparteix la base. Un exemple del que s'està dient el trasllada Maurici Jiménez, primer secretari del PSC a la Vall d'Aro: “Crec que ho havia d'haver dit al partit, estic en la mateixa línia del meu primer secretari, i amb això no estic en contra que pugui ser present en aquesta taula, sinó en les maneres. Hi ha una línia fixada en el tema nacional molt clara, que és compartida per la majoria, i ara sembla que per unes poques persones el partit s'estigui trencant, i això no és cert.”

Decisió contradictòria

Marc Lamuà, secretari d'organització de la federació del PSC, entén que Nadal sigui lliure de fer el que ha fet, però remarca que la seva decisió “entra en contradicció” amb la línia que té el partit sobre el dret a decidir. Per això, i segons Lamuà, i al marge del que faci l'exalcalde de Girona, el partit té marcada una línia molt clara: “El PSC ha dit que sí al dret a decidir, entenent que això implica fer una consulta sobre l'encaix de Catalunya a Espanya, i també es va decidir que no jugaríem a fer-nos fotos, com la de la mesa pel pacte nacional”.

Per la seva part, el diputat del PSC al Congrés a Madrid Àlex Sàez, un dels delfins de Nadal, que li va plantar cara al congrés de Lloret, opina que és bo que sigui Nadal el president de la mesa, precisament davant la necessitat de buscar acords amb l'Estat: “Penso que és bo que l'ambició nacional no només la representi l'independentisme i la ruptura amb Espanya, sinó l'acord amb l'Estat i la defensa de la nació catalana.”

El projecte que plantejava Puigdemont s'havia anat parlant feia dies. Fins i tot la primera secretària de l'agrupació del PSC a Girona, Sílvia Paneque, admet que n'havia parlat amb Nadal, però des d'un punt de vista estrictament polític; en cap cas aquest li va traslladar que en seria el president.

Les aliances del congrés de Lloret

La relació entre Juli Fernández i Joaquim Nadal, fotos a banda, en què sempre queden bé, va quedar tocada després de l'últim i maratonià congrés dels socialistes a Lloret de Mar, el febrer del 2012, en el qual Fernández es va imposar per un petit marge de vots al seu rival, Ignasi Thió, ara fora dels càrrecs orgànics.

En un principi, Nadal i Fernández eren un equip, i fruit d'aquell pacte Joaquim Nadal, que fins a l'últim moment no va dir que no es presentaria a primer secretari, es va quedar la presidència –de fet, Nadal tenia pactat amb Thió que si aquest sortia també es quedaria la presidència del partit, en el marc d'una jugada molt seva–. Després d'aquí, Fernández ha hagut de mirar de fer-se un lloc envoltat de peces clau, totèmiques i de referència indiscutible del socialisme i la política, com ara el mateix Nadal o la també exconsellera Marina Geli. Molt del que passa, diuen, és degut a haver tancat aquell congrés en fals.

J.T.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.