La xifra inassumible
Els 2.600 milions que cal retallar per complir el dèficit equivalen al 80% dels ajustos acumulats en dos anys
Són 10 vegades el cost anual de TV3 i Catalunya Ràdio
Què són 2.600 milions d'euros? Què suposa retallar-los del pressupost de la Generalitat? La xifra, 2.600 milions d'euros, que és la traducció en diners del topall de dèficit de l'1,58% del PIB fixat pel govern estatal, equival al 79,5% dels 3.200 milions que el govern d'Artur Mas ja va retallar entre el 2011 i el 2012, i que han suposat un aprimament del 12,2% de la despesa. Aprimament considerable que encara farà molt més dura d'aplicar la nova dieta dictada pel ministre Cristóbal Montoro, que, com es veu, suposa accelerar el ritme de les retallades –acumulades, a més– respecte dels dos anys anteriors.
Aquests 2.600 milions suposen un 7% del pressupost de 37.024 milions que el 2012 es va aprovar per al sector públic català. D'on es poden treure? La magnitud de la xifra s'aprecia amb claredat amb algunes equivalències: és, per exemple, deu vegades l'aportació governamental anual a TV3 i Catalunya Ràdio (no el pressupost, que també inclou una part d'ingressos publicitaris), que l'any passat va ser de 262,5 milions.
Reduir 2.600 milions equivaldria a eliminar moltes coses. ERC, soci oficiós del govern, ja va advertir fa uns mesos que eliminant tot el cos dels Mossos d'Esquadra i els Bombers de la Generalitat, per exemple, l'estalvi seria de 900 milions. Podríem estalviar-ne 532 més tancant les principals universitats públiques: la UB, la UAB, la UPC i la UdG. Però encara faltarien quasi 1.200 milions. Clausurar l'hospital Vall d'Hebron, per exemple, suposaria un estalvi addicional de 580 milions. Tancar també el Clínic permetria esgarrapar-ne uns altres 441, sempre segons l'últim pressupost elaborat, el del 2012. Per completar el paquet, podríem optar per tancar l'Arnau de Vilanova de Lleida, i ja vorejaríem els 2.600 milions (vegeu gràfic).
Tot això és impensable, és clar. Però pot donar una idea de l'esforç necessari per complir l'última exigència del Ministeri d'Economia. Inassumible, per al govern, que ja ha advertit en més d'una ocasió que ja no pot retallar més.
És clar que hi hauria una altra possibilitat per esgarrapar aquests calés: que l'Estat abonés la meitat, només la meitat, dels 5.277,5 milions en què el govern calcula el deute estatal en concepte d'incompliments inversors en infraestructures previstes a Catalunya. Però això, ara per ara, també sembla impensable.
