Com s'esbocina un negoci rendible

El 17% de la llet que es produeix a Catalunya surt de 72 granges situades al sud de la ciutat de Girona. Generen un valor de 21 milions d'euros anuals i són explotacions modernes, altament tecnificades, proveïdores de la indústria catalana amb llet de qualitat. A més de competir al mercat com qualsevol altra, aquestes granges periurbanes han de lluitar amb dificultats afegides.

Envoltades d'infraestructures i polígons, els últims anys han augmentat el nombre de caps de bestiar, però tenen dificultats per aconseguir sòl de conreu per alimentar-los. El cereal ha pujat molt i la tendència es mantindrà. “Per poder ser viables, ens cal tenir més terres. Als mercats internacionals, sempre n'hi ha d'altres que paguen més i hi arriben abans a comprar. Com la Xina”, explica Marc Xifra, propietari de Mas Gené, a Riudellots de la Selva. Ell és de la tercera generació de ramaders del mas i té cura de 480 caps de bestiar (180 de vaques per munyir i 1,5 milions de litres anuals). També es dedica a la millora genètica. A una granja de la mida de Mas Gené li calen 150 ha de conreus de cereal. El 65% dels costos de producció d'una explotació lletera és el menjar dels animals i, de mitjana, ara se'n compra un 40%.

En els darrers 30 anys i sobre un total de l'11%, les comarques gironines han perdut el 15% del sòl de conreu, segons dades recollides per la Fundació Agroterritori al llibre Percepcions de l'Espai Agrari Periurbà. El pla territorial parcial d'aquest àmbit, aprovat el 2010, “en posa en risc un 10% més. Són unes 5.000 ha qualificades com a no urbanitzables i, per tant, en el futur poden tenir usos industrials, urbans o per a infraestructures”, segons Anna Roca i Cristina Tous, responsables tècniques de la fundació. “La pressió urbanística pot posar en perill la viabilitat de la meitat del sector lleter del sud de la ciutat de Girona, perquè el 29% de les granges hi són molt a prop”, hi afegeixen. Marc Xifra remarca: “Com que no estan protegides, les millors terres es requalifiquen quan fa falta. La planificació urbanística és incongruent. Una inversió en regadiu, que a més ha rebut ajuts, sols és rendible a llarg termini, però vénen un dia i et parteixen la finca”. Els ramaders asseguren que el preu d'expropiació no compensa. I a sobre, sovint tampoc acostuma a pagar-se a temps, com en el cas d'un tram de la C-31. L'ampliació de la via ha suposat la desaparició de 509 ha de conreus d'una de les majors planes agrícoles catalanes, segons un estudi recent de la Fundació Agroterritori i alumnes d'un màster la UdG.

Les granges del sud de Girona donen feina a 300 persones directament i 700 més d'indirectament. “Quan parlen de 1.000 acomiadaments a l'automoció, mai es compara amb la pèrdua de llocs de treball per no poder ampliar negocis o per expropiacions”, diu Xifra.