Platges amb segell de qualitat
El nombre de platges amb Bandera Blava, 28, es manté igual que l'any passat
Hi ha municipis que opten per altres sistemes d'auditoria, més exigents
Vint-i-vuit platges gironines mantenen la qualitat de les aigües i de l'entorn, segons els diversos tipus de certificacions que han obtingut, una temporada més. Tot i que hi ha molts sistemes de certificació de platges, el distintiu més estès i més conegut pel públic continua sent la Bandera Blava, que atorga l'Associació d'Educació Ambiental i del Consumidor (Adeac) de la FEE (Fundació d'Educació Ambiental), en col·laboració amb la Generalitat.
La Bandera Blava certifica l'acompliment d'uns determinats paràmetres en un moment determinat, i és un programa que pertany a la FEE, que és una organització no governamental i sense ànim de lucre arreu del món. En total, hi ha 28 platges amb aquesta distinció al litoral gironí, exactament les mateixes que tenien aquest distintiu el 2012.
Altres sistemes
Altres sistemes per auditar l'estat de les platges, més costosos, són la Q de qualitat (que atorga l'Institut per a la Qualitat Turística Espanyola) i l'EMAS (Eco Management and Audit Scheme), que és d'abast internacional. Es dóna la circumstància que, de totes les platges de la demarcació, només dues, la de Sant Antoni de Calonge, i la d'Empuriabrava, tenen tres certificacions: la Q de qualitat, l'EMAS i la Bandera Blava.
En la resta de municipis de la demarcació gironina s'ha apostat per una de les certificacions, i això fa que els organismes pertinents sotmetin a diversos controls les platges i l'entorn. En la majoria dels casos, les auditories tenen un cost per als municipis (que pot oscil·lar entre els 1.700 i els 5.000 euros), excepte en el cas de la Bandera Blava, que no s'ha de pagar, tot i que aspirar-hi o no és voluntari. Amb aquest sistema, un tècnic de la Fundació Europea d'Educació Ambiental fa una visita d'inspecció física a la platja, que determinarà si reuneix o no les condicions.
En alguns casos, les restriccions pressupostàries han fet que alguns municipis optin per no renovar l'auditoria que tenien contractada. L'any passat va ser Lloret de Mar que va decidir prescindir d'un sistema de gestió extern, i aquest any és Begur, que ha decidit no renovar l'auditoria per aconseguir la Q de qualitat, també per restriccions de pressupost.
Més serveis cada any
Les platges gironines disposen cada any de més serveis per satisfer els usuaris. Dutxes, servei de ludoteca per a la mainada, jocs, lloguer d'embarcacions, gandules, para-sols, bars i restaurants, espais per a gossos (encara molt pocs) i, aquest any, fins i tot taquilles a la sorra per deixar els objectes de més valor. Aquest últim servei s'ha implantat aquest any a Lloret de Mar.
El seguiment
En el cas de la Bandera Blava, l'auditoria no té cost, i és un tècnic de la Fundació Europea d'Educació Ambiental qui fa una vista d'inspecció física de la platja. En el cas de la Q de qualitat, el sistema de gestió segueix el cicle següent: el primer any s'aconsegueix l'auditoria de certificació, el segon i el tercer es fa l'auditoria de seguiment i el quart es fa l'auditoria de renovació. Les auditories de certificació i de renovació són auditories completes de tots els requisits marcats per la norma que regeix cada sistema de gestió.
Per acabar, en les auditories de seguiment es revisen els punts principals dels requisits marcats per la norma que regeix cada sistema de gestió. Per tant, són auditories més breus en temps i una mica més econòmiques.
L'EMAS és el sistema més prestigiós de la Unió Europea i per obtenir-lo s'exigeix el compliment estricte de la legislació vigent. El sistema comença amb una revisió de les platges del seu municipi, en la qual es descriu l'impacte de les activitats realitzades en l'entorn. Després es redacta el sistema de gestió mediambiental i finalment s'ha de fer una declaració sobre les millores obtingudes amb aquest compromís.
Les platges amb Bandera Blava, al mòbil
A l'hora d'escollir quines platges catalanes, i gironines, volem visitar, cal no oblidar que la qualificació –com ara la Bandera Blava– que ha rebut cada platja és un criteri més que pot determinar la nostra tria. Precisament, i amb motiu del 25è aniversari de la seva creació, s'ha desenvolupat una aplicació per a telèfons intel·ligents en col·laboració amb el Grup Kvorning.
Des d'aquesta aplicació, l'usuari pot interactuar i pot trobar la platja més propera o triar la que prefereixi. També pot planificar les vacances en un altre país i, també, veure els llocs que han rebut la Bandera Blava, així com si les platges tenen o no accés per a minusvàlids.
La Bandera Blava és un distintiu que atorga anualment la Fundació d'Educació Ambiental a les platges i ports que compleixen una sèrie de condicions ambientals i disposen d'una sèrie d'instal·lacions, i per atorgar-lo es tenen en compte criteris de seguretat i serveis, gestió ambiental, qualitat de l'aigua...
Més de 22.000 punts a tot Europa
De les més de 22.000 zones de bany controlades a tot Europa, i només el 2012, al voltant de dos terços es trobaven en les aigües costaneres i la resta, en rius i llacs. En aquest període, el 95,3% de les aigües de bany costaneres van arribar als estàndards mínims de qualitat requerits per les directives, un augment del 2,0% en comparació del 2011. Cada temporada de bany, el seguiment d'aquestes zones s'ajusta al que disposa la directiva sobre les aigües de bany de la UE (directiva 2006/7/CE). El mostreig de la qualitat en la majoria dels llocs compleix amb els estàndards de freqüència. Aquestes dades es desprenen dels estudis de l'Agència Europea de Medi Ambient (Aema) de la UE, la missió de la qual és recollir, elaborar i difondre informació sobre la situació i l'evolució del medi ambient a Europa. Els principals àmbits de treball d'aquesta agència són el canvi climàtic, la biodiversitat i la producció, i el consum sostenible.