Catalunya ha fet un 20% de l'ajust a l'Estat des del 2010
Dels 24.000 milions que van rebaixar el dèficit el conjunt d'administracions els dos últims anys, uns 4.800 els va aportar la Generalitat
L'esforç és dur perquè la despesa és sols el 6% del total
La Generalitat va assumir entre el 2010 i el 2012 un 20% del total de les retallades que van fer el conjunt d'administracions públiques espanyoles, l'Estat i la Seguretat Social incloses. Aquesta és la demolidora nova dada que aporta el pla econòmic i financer per al període 2013-2016 presentat dimecres passat pel conseller Mas-Colell durant el Consell de Política Fiscal i Financera, i un dels principals arguments amb què el govern il·lustra l'esforç d'austeritat realitzat en els dos últims anys i reclama més flexibilització dels límits per al 2013 i el 2014.
La quantitat prové dels càlculs interns que fan els tècnics del departament, que en el document no els concreten en detall. Al cap i a la fi, però, són faves comptades. Si bé la Intervenció General de l'Estat no farà pública la revisió per a totes les comunitats fins al setembre –el ministre Montoro ja va avançar dimecres que tampoc hi haurà grans canvis en les xifres finals–, segons les últimes dades que revela el mateix informe, Catalunya va tancar el 2012 amb un dèficit del 2,17% del PIB, i no l'1,96% com s'havia dit fins ara. Si es té en compte que el 2010 es va tancar amb el 4,57%, això significa que, en dos anys, s'han retallat 2,4 punts del PIB. És a dir, traduït a números absoluts, uns 4.800 milions (vegeu gràfic).
Si es fa el mateix exercici per al deute del conjunt d'administracions públiques (agafant com a referència el 9,3% de dèficit amb què l'Eurostat va certificar el tancament del 2010, i el 6,98% amb què ha tancat provisionalment el 2012), el càlcul donaria un esforç d'austeritat d'uns 24.000 milions. D'aquí surt la dada estimativa del 20,16%, que quedaria matisada en el 19,03% si s'agafen com a referència les xifres de PIB de Catalunya de l'Instituto Nacional de Estadística, una mica inferiors a les que ofereix l'Idescat. Sigui com sigui, si es té en compte que, segons dades del Ministeri d'Hisenda del 2011, la despesa de la Generalitat suposa el 6% del total d'administracions de l'Estat –és el territori amb més pes–, s'entén que el sobreesforç de contenció encara ha estat molt més dur.
Més esforç el 2012
La majoria de l'ajust, tant en el cas català com en el del conjunt de l'Estat, es va produir en l'últim any. En aquest període, del qual la Generalitat sí que va fer públiques dades concretes al febrer arran de la liquidació del pressupost que va fer el ministeri, la reducció del dèficit català va ser de 4.039 milions, o sigui, un 17,3% del de les administracions en conjunt (23.337 milions), i un 24,3% del de les comunitats (16.609 milions). Aquestes, així, van concentrar un 71% de l'esforç d'austeritat, i l'Estat en va assumir tan sols el 29%.
Tal com recorden fonts del Departament d'Economia, el govern va aprovar el 2011 el primer pressupost amb retallades, si bé la recaptació d'impostos va continuar caient. A més, la majoria de les grans mesures, com ara l'ajust salarial als funcionaris, no van tenir efecte fins al 2012, quan també es va actuar sobre els ingressos amb la venda d'immobles i la privatització de la concessionària Tabasa i Aigües Ter-Llobregat. És per això que llavors es va notar més. Anàlogament, quant a la resta, la majoria de les comunitats no van iniciar les retallades fins a l'estiu del 2011, després de les eleccions autonòmiques del maig, i l'administració estatal no ho va fer fins a principi del 2012, després dels comicis del novembre.
La despesa es va retallar un 15,7%
La majoria de l'ajust a Catalunya ha vingut per la part de la despesa en els dos últims anys. En concret, la no financera i no finalista, per la qual el 2012 es va gastar un 15,7% menys que el 2010. El 2011, així, es van retallar 1.858 milions (un 7% respecte al 2010), que pugen a 2.420 si s'exclou el que es va haver de pagar de més pels interessos del deute. Dues terceres parts correspondrien a l'ajust en salut, educació i serveis socials, si bé també es van reduir partides de conselleries (20%), alts càrrecs (15%) i personal eventual (33%). L'any passat, l'estalvi per aquest concepte va pujar fins als 2.085 milions (un 8,2% menys que el 2011), uns 2.490 si se n'exclouen els interessos.