En mans de Madrid
FETS Mas prorroga els comptes pel 2013 i fia els ingressos del 2014 a la negociació amb l'Estat
No vol retallar més i reclama un millor finançament i que es paguin els deutes
La Generalitat
no liderarà la negociació pel finançament
Mas admet que havien acordat fer pressupost si el límit era de l'1,8%
L'elaboració dels pressupostos torna a posar en evidència que Catalunya cada dia està més collada per l'Estat i que el marge de maniobra és nul. Ahir, Artur Mas va confirmar que es prorroguen els comptes pel 2013 perquè és impossible fer un projecte “raonable” amb el draconià sostre de dèficit de l'1,58% imposat per Madrid i va fixar les mirades en els números del 2014. Però aquí el panorama encara és més negre. Amb un topall de l'1%, el govern català no vol retallar més perquè “ens carregaríem les polítiques socials” i per quadrar el sudoku haurà d'augmentar els ingressos. I l'única manera d'obtenir més líquid és refiar-se de l'executiu del PP perquè pagui a Catalunya el que deu o perquè articuli un sistema de finançament més favorable per als territoris.
Res no fa pensar, però, que aquesta nova negociació política pugui donar resultats. Qui sap si tot plegat és una estratègia de la Generalitat per demostrar un cop més a la ciutadania que no es pot confiar en l'Estat i que l'única sortida és accelerar la consulta i la hisenda pròpia.
De moment, Mas va començar ahir a exercir pressió a La Moncloa. Va amenaçar amb presentar un recurs contenciós administratiu contra l'objectiu de dèficit “injust” i “il·legal” i també va recordar a Rajoy que Catalunya és capaç de redactar uns comptes amb l'1% per a l'any vinent sempre i quan l'Estat doni més aire a les comunitats. En aquest sentit, va exigir que el govern espanyol faci marxa enrere en les previsions que apunten que la Generalitat tindrà l'any vinent 500 milions menys pel que fa les bestretes de la recaptació d'impostos i també va demanar que es compensi a Catalunya perquè no es podrà aplicar la taxa sobre dipòsits bancaris.
Aquestes serien dues vies per millorar els ingressos pels comptes del 2014, a les quals s'hi haurien d'afegir el sistema de finançament i els deutes. El govern espanyol deu a Catalunya uns 8.000 milions d'euros i en la redacció dels pressupostos es posarà com a previsió d'ingrés una partida de 759 milions, que correspon a la disposició addicional tercera de l'Estatut del 2008 i que Rodríguez Zapatero ja no va pagar.
El Departament d'Economia considera que hi ha possibilitats reals de poder cobrar aquesta quantitat, perquè va estar pactada en una comissió bilateral i l'Estat ja l'ha reconegut.
Pel que fa al nou model de finançament, el president de la Generalitat va avisar que aquest cop Catalunya no liderarà la negociació en nom de tots els territoris perquè ja ho ha intentat amb poc èxit els últims trenta anys, però que “mossegarà” per obtenir fins a l'últim cèntim que li pertoca. Aquest capítol es presenta com l'enèsima batalla contra l'Estat, perquè el sistema hauria d'entrar en funcionament l'any vinent, però Cristóbal Montoro l'està retardant.
Plantar cara a l'Estat
Al marge d'aquesta dependència econòmica de l'Estat, la Generalitat també treballa per buscar recursos propis. Un d'aquests seria el paquet de nous impostos previstos en el pacte d'estabilitat entre CiU i ERC, tot i que Mas va deixar clar que la recaptació serà baixa. Una altra possibilitat és la venda de més patrimoni, concretament de les depuradores –es calcula un ingrés d'uns 500 milions–.
L'acord per prorrogar els pressupostos del 2012 es va prendre ahir en un consell extraordinari de govern. Una decisió que ja havien acordat CiU i ERC la setmana passada, tal com va publicar aquest diari. En la reunió, el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, va presentar un informe sobre la situació i la possibilitat de la pròrroga. Tots els membres del govern que van intervenir van coincidir que aquesta era l'opció més plausible davant de l'ofec per part de Madrid. El president els va recordar que ara la prioritat és el 2014 i intentar que no hi hagi més retallades. “Això no vol dir que gastem més”, va subratllar.
Mas va destacar que sempre és millor tenir pressupost que no tenir-ne, però que la pròrroga actual és la millor manera de poder “plantar cara” al govern espanyol i de fer-li entendre que no té cap mena de sentit realitzar uns comptes amb un objectiu de l'1,58%.
En aquest mateix context, va revelar que Mas-Colell i ell mateix havien assegurat diversos cops a Montoro i Rajoy que si Catalunya tenia un dèficit de l'1,8% o més alt, el govern català sí que faria el pressupost pel 2013.
LA XIFRA
Els nous impostos, a partir de l'1 de gener del 2014
La pròrroga dels pressupostos del 2012 es formalitzarà el 27 d'agost que ve en un consell executiu. S'aprovarà el decret corresponent i s'adaptaran els comptes al nou límit de dèficit de l'1,58% –ara el topall amb el qual es treballa és l'1,2%–. Tenint en compte aquestes xifres, a final d'any l'executiu haurà d'haver ajustat uns 3.000 milions, ja sigui a través de retallades o de nous ingressos. En els primers sis mesos de l'any, ja s'ha fet un ajust de 1.900 milions. El govern ja ha anunciat que compareixerà al Parlament per donar explicacions sobre la pròrroga.
Mentrestant, s'intensificaran les negociacions entre CiU i ERC per preparar els pressupostos del 2014. La intenció és que es presentin al Parlament a finals d'octubre o inicis de novembre. Les dues formacions ja han fet les darreres setmanes alguna aproximació sobre aquest projecte. I juntament amb els comptes, també està previst que s'aprovin els nous impostos del pacte d'estabilitat entre CiU i ERC, dels quals destaca l'augment de donacions i successions. Si es compleixen els tràmits, aquestes taxes entrarien en vigor l'1 de gener del 2014. Un dels tributs més controvertits era el de les begudes amb excés de sucres, que havia aixecat recels entre els distribuïdors. És per això que els dos partits estudien substituir-lo per un gravamen sobre els envasos de les begudes.
