Sordina als militars
Esquerra reclama que les amenaces militars contra Catalunya siguin sancionables per llei
Els republicans presenten esmenes al règim disciplinari de les forces armades perquè aquests fets no quedin impunes
La transició nacional que ha posat en marxa Catalunya perquè els ciutadans puguin decidir el seu futur està posant nerviosos molts sectors espanyols, començant pel mateix govern de Mariano Rajoy, passant per la caverna mediàtica més conservadora i acabant per alguns membres ultres de l'exèrcit, que últimament estan sortint a la palestra per atacar el sobiranisme català i amenaçar, fins i tot, amb una intervenció. “La independència de Catalunya? Per sobre del meu cadàver i de molts altres militars”, va assegurar l'any passat Francisco Alamán Castro, un desconegut excoronel que va concedir una entrevista a un diari digital espanyol i que va obrir la caixa dels trons.
Aquest episodi no va ser un fet aïllat i altres militars i associacions s'han afegit a la croada anticatalana. Veient aquest panorama, ERC ha decidit posar fil a l'agulla i intentarà que aquestes amenaces i declaracions altisonants puguin ser sancionables per llei. Per poder articular aquesta iniciativa, els republicans presentaran esmenes al projecte de llei orgànica de règim disciplinari de les forces armades, que s'està tramitant a les Corts Espanyoles. La normativa pretén actualitzar els mecanismes de control i de comportament d'aquests cossos. Actualment els militars ja no poden fer declaracions que afectin la neutralitat política, però el grup d'ERC-Rcat-Catalunya sí que pretén reforçar aquesta prohibició i que quedi per escrit que no es podran fer manifestacions contra “les posicions polítiques o ideològiques de qualsevol tendència”. Si violen aquesta norma, la infracció pot ser greu i pot acabar comportant un arrest de quinze a vint dies o la pèrdua del destí.
També es vol modificar el contingut d'una de les sancions lleus, la que censura expressions de menyspreu per raó de naixement, sexe o origen racial, entre altres qüestions. La intenció de la formació d'Alfred Bosch és que en aquesta enumeració s'hi afegeixin els menysteniments per “llengua o nacionalitats, les de dins de l'Estat espanyol incloses”.
ERC confia que el PP acabi acceptant les esmenes, perquè precisament aquesta última ja es va incorporar al règim disciplinari de la Policía Nacional i la Guàrdia Civil, que es va actualitzar en l'època del govern de Rodríguez Zapatero. Una altra cosa és que després la llei es compleixi, perquè hi ha casos de policies que han retingut o amenaçat un ciutadà pel fet de parlar en català i han quedat impunes.
Pel que fa a la norma dels militars, ERC també demana més respecte pels drets humans i que els delictes comesos contra la població siguin jutjats per tribunals civils.
Casos flagrants
ERC ja va preguntar al govern espanyol sobre les amenaces de Francisco Alamán i què hi pretenia fer, però La Moncloa se'n va rentar les mans i es va limitar a contestar que l'afectat estava retirat i que, per tant, ja no estava subjecte al “règim de drets i deures” de les forces armades. El PSC, CiU, ERC i ICV també van fer arribar la seva indignació al Parlament Europeu i això va provocar que el PSOE fes plegar la seva número dos, Maria Badia. Per la seva part, l'entitat Catalunya Diu Prou va denunciar Alamán, però la fiscalia va arxivar el cas.
En els últims mesos s'han produït casos similars. El Ministeri de Defensa va destituir el director de la revista Ejército, perquè criticava les intencions sobiranistes d'Artur Mas i una associació de militars va afirmar que els que col·laborin en la “fractura” d'Espanya hauran de respondre davant dels tribunals en l'àmbit de la jurisdicció castrense per la “greu acusació d'alta traïció”.
La inviabilitat d'una invasió de l'exèrcit
Alguns d'aquests sectors més conservadors que amenacen amb una intervenció militar si Catalunya es proclama independent enarboren uns quants articles de la Constitució que interpreten a la seva manera i demagògicament. Un d'aquests articles és el 8, que relata que les forces armades tenen com a “missió defensar la integritat territorial i l'ordenament constitucional”. També es fan seu l'article 116, que preveu declarar un estat de setge en cas d'emergència, i el 155, que parla de “mesures necessàries” en cas que una comunitat “atemptés contra l'interès general”. Però experts en dret constitucional que van ser consultats per aquest diari en un reportatge que es va publicar l'any passat consideren aquestes opcions inviables. Héctor López Bofill recordava que l'article 155 només es refereix a una intervenció política i que l'estat de setge és gairebé impossible. Montserrat Nebrera també assenyalava que l'esperit europeu mai avalaria aquest panorama i que l'article 8 és “un principi pensat més per les fronteres” i si l'exèrcit intervingués seria “inconstitucional”.