trànsit
Barcelona prova l'ús de radars més implacables a les rondes
L'Ajuntament col·locarà a la B-20 un cinemòmetre per trams, molt més efectiu que els fixos a l'hora de detectar els excessos de velocitat
La circulació a tres dels accessos de la B-10 es reorientarà en episodis de retenció
La saviesa popular ja ho proclama. Feta la llei, feta la trampa. Els conductors més avesats a circular per les rondes de Barcelona (B-10 i B-20) ja tenen perfectament ubicats els radars fixos que detecten els infractors que sobrepassen el límit de velocitat –80 km/h i, en algun tram, excepcionalment a 60–, cosa que ha donat peu a una conducta viària que ha esdevingut recurrent: pitjar el pedal de fre quan es passa a prop d'un d'aquests ginys. L'avanç tecnològic que s'ha produït en aquests sistemes de controls ja permet, però, donar resposta a aquesta picaresca a través del que es coneix com a cinemòmetres per trams. Una solució basada en principis matemàtics que des de fa temps ja s'aplica en diverses carreteres catalanes i que, ara, l'Ajuntament de Barcelona utilitzarà, inicialment en fase de proves, a la B-20 (Ronda de Dalt).
A diferència dels fixos, que únicament poden enregistrar a quant circula el vehicle en el moment de creuar-lo, aquest tipus de radars calculen la seva velocitat al llarg d'un trajecte acotat. Com? Dos aparells situats en punts distants són els que detecten, a través de la lectura de la matrícula, el temps en què triga el conductor a fer aquest recorregut. Mitjançant un simple algorisme s'estableix la mitjana a què circulava i, automàticament, el mateix mecanisme esbrina si s'ha excedit el límit autoritzat. El tram concret on es col·locarà el giny, i que estarà convenientment senyalitzat, és el que està comprès entre els túnels de la rambla Caçador, la Guineueta i Via Júlia de la B-20 –i que va des de la plaça de Karl Marx a la Meridiana– en els seus tres carrils en sentit Besòs. Es dóna la circumstància que en aquest punt de la circumval·lació també hi ha radars fixos. La intenció del consistori és que, en una primera fase, els dos sistemes cohabitin de manera simultània, per comparar si hi ha diferències significatives en el nombre d'infraccions detectades, així com en el patró de conducció dels usuaris de la via. En funció d'aquests resultats, és quan s'estudiarà, i es decidirà, si s'estén la fórmula a d'altres punts de les rondes potencialment conflictius. Abans de finals d'any la prova ja ha d'estar en marxa, com a molt tard, ja que tot just ara s'ha tret a concurs el contracte per adjudicar la instal·lació del cinemòmetre.
En aquest mateix lot que l'Ajuntament ha posat a licitació, també es preveu adoptar un paquet de solucions, de perfil tècnic baix, per intentar esmenar un dels problemes endèmics que es registra a les rondes, com són els taps que es formen en alguns dels seus accessos. Per intentar guanyar fluïdesa, una de les idees que s'ha plantejat és deixar més espai al carril dret per facilitar les incorporacions a la via. Així, i en casos de situacions excepcionals de retenció, s'activarà una senyalització especial perquè els vehicles que circulin per aquests carrils es desviïn cap al tronc central. La mesura, en principi, només s'introduirà a l'entrada 22 de la B-10, a la Ronda Litoral, en tots dos sentits, i en la 24 en sentit Llobregat. El cost de la implantació del cinemòmetre i aquesta nova regulació dels accessos és de poc més de 252.000 euros.
Un sistema de control que ha evitat 360 accidents en dos anys
F.E
Obra iconogràfica de la transformació urbanística que va experimentar Barcelona amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992, els 35 quilòmetres que sumen les dues rondes són, avui, una peça clau de l'engranatge de la mobilitat de la ciutat. Amb una alta densitat de circulació –82.000 vehicles diaris al tram de la B-20 entre la plaça Karl Marx i la Meridiana i 55.000 en el de la B-10 entre Colom i la Vila Olímpica–, les dues vies canalitzen el gruix del trànsit de pas de la ciutat, i han estat essencials per reduir la presència del vehicle privat al centre. La instal·lació de radars fixos ha estat el gran instrument dissuasiu per restringir-ne la velocitat màxima, i evitar que s'hagin acabat convertint en autopistes urbanes. Un estudi elaborat el 2011 va concloure que els vuit cinemòmetres d'aleshores havien aconseguit evitar, només en dos anys, un estimació de 364 accidents amb un resultat de 507 ferits. Amb l'ampliació del tram de la B-10 del Morrot hipotecada per les restriccions pressupostàries de Foment, l'Ajuntament de Barcelona centra els eus esforços a reforçar-ne la seguretat –d'aquí l'aposta del nou radar– i apuntalar el seu manteniment, amb la recent renovació d'una part del paviment del traçat de les dues rondes.