Remor de fons per als turistes

“Veuen penjades les banderes i pregunten, però no en tenen ni idea”

Què en saben els turistes que es passegen aquests dies per Catalunya, del procés sobiranista? Saben què és l'estelada? Aquestes són algunes de les preguntes que aquest diari ha plantejat a visitants francesos, russos, italians i d'altres nacionalitats de visita bàsicament per Barcelona i Lloret de Mar.

Si les respostes són indicadors d'alguna mena, es podria afirmar que la majoria no en saben gairebé res. Saben que aquí es parla català, que hi ha un equip de futbol molt famós i, com a personatge, Dalí és el que més sona, però més enllà, Catalunya és una gran desconeguda. N'hi ha que saben que hi ha un moviment per la independència a Catalunya, però no es veu amb cap mena de neguit. Més aviat els sembla una febrada d'estiu. Els francesos consultats, sobretot, tenen molt clar que aquí tots som espanyols, i un dels arguments per no insistir en la independència és la suposada inviabilitat econòmica del projecte. En tot cas, la reacció més freqüent a la pregunta de si Catalunya ha de poder decidir el seu futur és la perplexitat. Potser perquè un debat polític quan estàs a punt d'entrar a la platja no és el que més ve de gust.

Charlène Focher, una marsellesa de poc més de vint anys, explica les raons per visitar Catalunya: l'aigua del mar està neta, hi ha bon menjar a bons preus i festa. Dues compatriotes seves, que s'estan a Lloret de Mar, opinen que els habitants del territori han de poder decidir com ha de ser el seu futur, però no els sembla que hi hagi cap gran preocupació a Catalunya. “Al País Basc sí que volen la independència!”, diuen convençudes.

Per contra, tots coneixen el cas escocès. Exceptuant una parella de joves russos, per als quals sembla que tot el que ve de la meitat occidental d'Europa els és desconegut. El noi resumeix el que coneixien de Catalunya abans de venir assenyalant amb el dit el sol i la platja.

Que el desconeixement de la situació política catalana exhibit pels testimonis recollits per aquest diari reflecteix la tendència general ho acrediten diversos professionals que tracten amb turistes. “No en saben gaire res, i tampoc no és això el que pregunten”, explica Rocío Martín, que atén els visitants al punt municipal d'atenció turística incrustat en el mateix edifici de l'ajuntament de Barcelona. “Sí que saben que aquí es parla català, això gairebé tots, però res de política. I, en època lectiva, és més fàcil que es trobin manifestacions pels carrers i els cridin l'atenció, però ara a l'agost, ni això”, explica.

Entre els assumptes que criden més l'atenció de molts turistes hi ha el Barça, és clar. A la botiga oficial de marxandatge del club que hi ha a pocs metres del consistori, la Patricia, una de les dependentes, explica que ni tan sols coneixen què significa la segona samarreta del Barça, quadribarrada com la bandera catalana. “La majoria creuen que porta aquests colors per la bandera espanyola”, diu, i assegura que els francesos, “potser per proximitat”, són els que semblen més informats. El responsable de torn de la botiga de Nike a la Rambla, Edu Jiménez, confirma la falta de coneixement dels estrangers pel que fa al segon equipament del Barça. “És veritat que s'està venent molt, però no entre els estrangers, que volen la primera, és clar, llevat que siguin molt culers i ja la tinguin. Moltes vegades, els expliquem nosaltres què signifiquen els colors de la segona samarreta.”

El contrast és a mig camí de les dues botigues, en un dels basars de records del carrer Ferran, on el dependent assegura que ara venen més banderes independentistes que espanyoles. “També es venen molt les samarretes estelades.” Entre els estrangers? “Sí, és clar! Aquí només entren estrangers!” Molts, però, no la compren tant perquè sàpiguen què significa com perquè “simplement els agraden els colors, l'estètica”. I l'han vist penjada, és clar. A falta de manifestacions, les nombroses senyeres i estelades que pengen de finestres i balcons criden l'atenció. “Això ho pregunten molt. Les veuen i tenen curiositat. I llavors els ho expliquem, cadascú el que sap i com ho entén ell, és clar”, relata Alejo Molina, conductor dels peculiars trixies, combinacions de bicicleta i taxi que ja han esdevingut part del paisatge més recurrent de la Barcelona turística. El seu company Marc Riera rebla el clau: “Pregunten però no en tenen ni idea. Tret d'alguns francesos i alemanys, no en saben res.”