La ferum estival de Barcelona
Les zones d'oci nocturn de la capital catalana no aconsegueixen desprendre's de la fortor de pixum, tot i ser subjectes d'un dispositiu especial de neteja
L'Ajuntament ha fet diversos assajos amb productes de nanotecnologia per eliminar la pudor
La Plataforma d'Usuaris de la Via Pública vol més rigor
El consistori se centra en alguns carrers del Raval, el Born i Gràcia
La de l'incivisme és una cantarella recurrent en el cas de Barcelona. L'arribada de l'estiu, que porta implícita una sobreexplotació visible de l'espai públic de la ciutat, acostuma a atiar el debat polític i ciutadà sobre determinades conductes punibles que ja semblen haver-se assentat en l'imaginari col·lectiu de la ciutat. Una d'elles és orinar al carrer. “Són situacions que, molt possiblement, tenen un caràcter estacional i vinculat al turisme, però que no són indicatives d'una degradació de la convivència a la ciutat”, reflexiona Lluís Rabell, president de l'Associació de Veïns de Barcelona (FAVB). Altres col·lectius ciutadans però, com la Plataforma d'Usuaris de la Via Pública, asseguren sense embuts que el dels orins, és un problema no resolt amb el qual cal ser expeditiu: “És una qüestió d'incivisme pur i dur i, per tant, la Guàrdia Urbana hi ha d'estar a sobre”, diu el portaveu de l'entitat, Miquel Sánchez.
Les àrees amb una major concentració d'oferta d'oci nocturn són les que estan més al centre d'aquesta controvèrsia. En determinats carrers del Raval, el Born o la Vila de Gràcia, per citar els exemples més clàssics, a les nits d'estiu i primera hora del matí la fortor és més que palpable, la qual cosa ha empès l'Ajuntament de Barcelona a focalitzar efectius de neteja en aquests punts.
Canícula estival
És la resposta reactiva per intentar esmorteir l'impacte, en aquest cas olfactiu, davant la conducta punible. Els mesos de canícula, fins a 24 operaris i 12 vehicles –a l'hivern en són 16 i 8– es destinen exclusivament a eliminar orins, fent especial incís a la zona de Ciutat Vella, certs punts de Gràcia, i altres carrers de Barcelona –com ara l'Eixample– on s'hi arrengleren locals de nit. Aquest dispositiu suposa per a l'Ajuntament un cost anual de 2,2 milions d'euros.
Els equips municipals de neteja que s'ocupen del servei utilitzen aigua a pressió barrejada amb un producte odoritzat innocu amb una base de clor que, teòricament, és el que mitiga la pudor dels pixats, fins a la següent neteja. A la pràctica, però, s'ha demostrat que en condicions de calor fortes com les actuals, aquesta combinació química queda curta. Una prova d'això és que, en els últims mesos, l'Ajuntament de la capital catalana ha fet diverses proves amb altres fórmules per intentar trobar una solució alternativa a la problemàtica de la ferum. Un d'aquests assajos es va realitzar durant els mesos de novembre i desembre de 2012 al parc de l'Espanya Industrial. L'objectiu era comprovar l'eficàcia de dos productes d'una empresa de nanotecnologia que, a priori, neutralitzen els principis de l'orina que provoquen la seva mala olor. Segons els responsables d'aquest negoci, els resultats van ser bons i els costos, mínims. El consistori, però, assegura que les proves no van demostrar un salt qualitatiu en termes d'eficàcia i, per aquest motiu, es van descartar. La de l'incivisme és una batalla sense descans a Barcelona.
LES XIFRES
Més de 4.000 multes en mig any
A banda d'insistents campanyes de sensibilització en múltiples formats, un dels instruments que l'Ajuntament de Barcelona té a mà per intentar atacar aquest problema d'arrel és fer valer el principi d'autoritat. Una política que es resumeix en un principi, com és el d'exhibir l'amenaça de la multa per dissuadir la gent que vagi orinant pel carrer. En aquest cas l'instrument al qual recorre la Guàrdia Urbana és l'omnipresent ordenança municipal de turisme que, en el seu article 42, prohibeix explícitament “fer necessitats fisiològiques, com ara defecar, orinar o escopir ” a la via pública. El text preveu un règim sancionador general de fins a 300 euros per a aquestes infraccions, tot i que en el cas de miccionar al carrer la quantia que generalment s'imposa és de 180 euros. Hi ha, però, situacions on s'aplica un agreujant. Per exemple, quan la conducta es perpetra en espais especialment concorreguts, que siguin freqüentats per menors, o bé en edificis i monuments protegits. La clatellada, en aquests casos, pot arribar fins als 3.000 euros. El 2011, i només en mig any, es van arribar a incoar més de 4.000 sancions. Des del consistori s'afirma que la majoria es cobren al moment, ja que els multats no volen que els arribi la notificació a casa.
