Paco Gordo, patriota de l'esport
Ha mort Paco Gordo, un patriota de l'associacionisme esportiu. El vaig conèixer l'any 1996. M'és fàcil recordar l'any, perquè en feia seixanta des que Josep Sunyol, president del Barça, havia estat afusellat pels franquistes a Guadarrama el 6 d'agost. Davant la probabilitat que pràcticament ningú no recordaria aquella efemèride –i menys públicament– vaig fer un escrit sobre el cas apuntant l'extraordinari èxit que havia tingut la transició –i el llegat postfranquista que l'embolcallà i beneí– en fer desaparèixer de la memòria col·lectiva tot un president del Barça mort pels franquistes. En resposta al meu càndid escrit, un tal Francesc Gordo i Guarinos va fer una carta a l'Avui en què apuntava que, de nen, havia conegut Sunyol i que n'havia rebut manyagues afectuoses al cap. Poc després em va encantar conèixer en persona en Paco Gordo, home que trencava totalment aquell estereotip del vell soci del Barça tan fumador de cigars com incapaç de tenir cap mena de compromís seriós amb el país.
En Paco era senador del Barça, sí, però desacomplexadament catalanista i –oh sorpresa!– activíssim en la seva militància. De seguida vam crear l'associació Amics de Josep Sunyol, disposats a fer sortir de l'armari de la història la incòmoda figura de Sunyol. Vam muntar un considerable sidral a Guadarrama, amb la col·locació d'una làpida a prop del lloc on el van matar. Hi acudiren, ferms, en Jaume Sobrequés, pel Barça, i en Joan Raventós, president del Parlament. Vam aconseguir –sense ni tan sols suggerir-ho– que la Guàrdia Civil local es quadrés en tocar-hi Els Segadors. Després, l'eficient mà d'en Paco fins i tot va fer que el Barça col·loqués una gran vitrina en honor a Sunyol al museu del Barça.
Però recordar Sunyol no fou tot. Recuperar la memòria a l'entorn del passat esportiu i polític del país ara requeria nous passos. En Paco va ser president de la Plataforma per les Seleccions Nacionals Catalanes. Sota la seva presidència es van recollir més de mig milió de firmes a favor. Era la seva manera de portar endavant el lema que guià la vida de Josep Sunyol, el president del Barça que li havia amanyagat el cap: «Esport i ciutadania». Gràcies, Paco, pel teu exemple.
(*) Toni Strubell, secretari dels Amics de Josep Sunyol, recorda
Francesc Gordo i Guarinos, que va morir abans-d'ahir als 84 anys