El Parlament es posa a treballar pel dret a decidir
La presidenta De Gispert convoca dimarts la primera reunió de la comissió que estudiarà com es farà la consulta
Els partits, tret del PP i C's, debatran el calendari de feina i les compareixences
La primera reunió de la comissió d'estudi del dret a decidir ja té data després que la seva constitució fos aprovada en sessió parlamentària a principis de maig i després d'un dur debat entre les forces que hi donen suport (CiU, ERC, el PSC, ICV i la CUP) i les que hi estan totalment en contra (el PP i C's).
Tot i que la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, va intentar en els darrers mesos acostar posicions per tal que el PP i C's s'avinguessin a negociar els termes d'una futura consulta, la negativa a participar-hi ha estat total. És més, des del PP ja es va intentar ajornar la constitució de la comissió arran de la suspensió, anunciada el mateix dia, de la Declaració de Sobirania per part del Tribunal Constitucional. Els populars al·legaven que la creació de la comissió emanava de la declaració i que, per tant, no es podia fer efectiva.
La petició dels populars ha estat rebutjada per la resta de partits i per la mateixa presidenta, que ahir ja va decidir que la primera trobada se celebrarà dimarts de la setmana que ve. Per De Gispert, la consulta és “una cita ineludible” del procés sobiranista i, per tant, esmerçarà esforços en la seva organització, tot i ser conscient que el debat entre les forces parlamentàries que hi donen suport no estarà exempt de polèmica, tant pel que fa a la possibilitat de concretar una data per a la consulta com pel que fa a la pregunta que es formularà als ciutadans. D'altra banda, sobre la comissió també pesen les últimes paraules pronunciades per la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, que va alertar que qualsevol moviment sospitós de voler portar Catalunya cap a la independència acabarà al Tribunal Constitucional. Tanmateix, des de la cambra catalana ja s'ha assegurat que aquesta institució té plenes competències per constituir una comissió d'estudi d'acord amb el que s'aprova en el ple, tal com va ocórrer el mes de maig passat.
La primera trobada de la comissió del dret a decidir estarà dedicada a fixar un calendari de treball per als grups i consensuar les compareixences de professionals que assessorin sobre l'organització d'una consulta. La creació de la comissió ha estat una de les demandes que ICV ha traslladat a la mesa del Parlament amb més insistència per tal que les característiques de la consulta es decideixin entre tots els partits que hi donen suport. A més, considera que és el Parlament el que hauria de portar el pes de la consulta i amb aquest objectiu hauria de ser la cambra catalana la que sol·liciti la convocatòria al Congrés dels Diputats. Aquest punt havia de ser discutit en la primera trobada de la comissió, que s'havia de celebrar a finals del juliol passat i que va ser finalment suspesa, ja que va coincidir amb un ple extraordinari sobre joventut. Ara, amb la carta del president Mas a Rajoy, la sol·licitud formal ja s'ha fet, tot i que no es descarta que s'hi afegeixi la procedent del Parlament.
La setmana que ve comença el nou període de sessions del Parlament en què la celebració de la consulta serà la protagonista dels debats. A més de la comissió, hi ha pendent l'aprovació de la llei de consultes, que avalaria una possible votació si l'Estat es nega a fer-la possible.
Del consell a la comissió passant per un pacte, una carta i una llei
e.a
El Consell Assessor per a la Transició Nacional va ser el primer òrgan d'experts creat pel govern per obtenir informació sobre els passos a seguir en el nou procés polític. El consell ja va presentar aquest estiu el primer informe sobre els diversos escenaris de futur, el primer dels quals és obtenir el permís de l'Estat.
El Pacte Nacional pel Dret a Decidir aglutina des de partits polítics, tret del PSC, el PP i C's, fins a sindicats, institucions governamentals com ara ajuntaments i diputacions, i entitats socials per donar un suport ampli a la consulta.
Una carta signada pel president Mas al juliol va donar el tret de sortida a la negociació política de la consulta. Rajoy es va comprometre a respondre-la passat l'estiu, però la representant dels populars a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, ja s'ha encarregat d'avançar la resposta del president espanyol: el no.
Paral·lelament, i des de l'inici de la legislatura, una comissió al Parlament tracta de desencallar la llei de consultes, que ha de donar aixopluc a una possible votació entre els catalans sobre el futur del país si l'Estat es nega a avalar-la. Ara, amb la comissió del dret a decidir, que arrenca dimarts vinent, es tanca el ventall de mecanismes que han d'ajudar a fer possible la consulta.