Mas precisa ara que el 2016 és el “termini màxim” per a les eleccions plebiscitàries
ERC veu un error estratègic en el 2016 i serà al govern si la pregunta és de “sí o no”
El president busca amb Rajoy que com a mínim es “toleri” la consulta
Fixar el 2016 com a data per a les eleccions plebiscitàries va ser un “error estratègic”, segons ERC. Després de clarificar, dijous, el pla B en cas que Mariano Rajoy impossibiliti la consulta, Artur Mas va precisar ahir que el final de la legislatura és el “termini màxim” amb què pot convocar els comicis. Els convergents, no obstant això, mantenen que caldrà temps per preparar les plebiscitàries si Rajoy veta les cinc vies legals per convocar la consulta. Segons fonts de la formació, una de les principals raons la va esgrimir al consell nacional de CDC el secretari d'organització del partit, Josep Rull, davant les bases i a porta tancada: amb les eleccions hi vindria la promesa d'una declaració unilateral d'independència al Parlament (DUI). Aquesta és una via que fins fa poc el partit només abordava amb reserves. Ara ja figura en el full de ruta de CDC, que tan sols ha pactat caminar amb Unió fins a la consulta.
Durant el 2015, a més, hi ha dues cites electorals: les municipals i les espanyoles. Mas no vol “ni pensar” què passaria si fan il·legals fins i tot les plebiscitàries.
CDC i ERC, tanmateix, s'han conjurat a garantir que els ciutadans podran votar el 2014. “Especular sobre qüestions futures té un punt perillós perquè pot afeblir la posició present”, va apuntar Junqueras a Catalunya Ràdio, en un intent d'asserenar els sobiranistes que tenen més pressa per anar a les urnes. Mas també es va refermar en el compromís amb la consulta en la cita convergent a Bellaterra. Ho va fer en els mateixos termes que figura en el pacte de governabilitat subscrit amb ERC. D'aquesta manera, el líder de CDC es va esforçar a remarcar que no ha variat el seu discurs després dels contactes i reunions mantinguts amb Mariano Rajoy. Es manté el calendari. Al desembre es pactarà la data i la pregunta buscant “el màxim consens possible” amb totes les forces parlamentàries, va dir. Junqueras ja ha deixat clara la seva posició. Reclama una sola pregunta amb una resposta explícita. És a dir: de “sí o no”. Això i el fet que que la data sigui “propera” són les dues condicions que han fixat els republicans per entrar al govern. A hores d'ara, Mas s'obre al fet que siguin “preguntes” en plural.
El president de la Generalitat va constatar que explora amb Rajoy una consulta “acordada” o “tolerada” per l'Estat. És a dir, si la via escocesa és impossible, persegueix que Madrid no impugni una convocatòria emparada per la futura llei catalana de consultes, que no requeriria l'autorització de La Moncloa. El de la legalitat és un principi que sempre ha esgrimit CiU per revestir de força la votació a nivell internacional i, de fet, figura en la declaració de sobirania aprovada a principis de la legislatura al Parlament. La secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, però, no té dubtes: a l'Estat la “sobirania nacional” és dels “espanyols”.
Els crítics del PSC, lluny de la cadena
Un dels dirigents del sector catalanista del PSC, Àngel Ros, va anunciar ahir que es quedarà a Lleida com a alcalde i no participarà en la Via. Membres del seu corrent, Agrupament Socialista, com ara Marina Geli o Pia Bosch, volen pensar-hi uns dies més. Ros, en declaracions a aquest diari, opina que “el focus de la cadena humana era independentista i resulta difícil encaixar el dret a decidir”. El diputat del PSC matisa que no té “res en contra” dels sobiranistes, però creu que ara “cal demanar el referèndum”. Al contrari, ICV-EUiA enviarà a la cadena Jaume Bosch, Laura Massana i David Companyon.