En l'albada de la llibertat

La mobilització que aquest país va viure l'11 de Setembre del 2013 passarà als annals de la història. La Via Catalana per la Independència va ser el clam d'un poble que vol viure en llibertat, que vol decidir el seu futur, que anhela ser un poble amb un estat al seu servei, un estat amb tots els ets i uts, com Dinamarca, Holanda, Suècia... Un estat al servei de l'economia productiva, socialment just, al servei de la ciutadania, pròsper i sobretot que resolgui problemes en lloc de crear-los.

La participació en la Via Catalana és el termòmetre que indica la voluntat i determinació de la ciutadania, d'uns homes i dones als quals ja no alimenten molles, que diria Ovidi Montllor. Aquest procés que hem engegat entre tots no té marxa enrere i no la té perquè el seu protagonista és la societat civil, motor i artífex d'aquest canvi. Catalunya s'ha posicionat al mapa del món: les imatges de la Via Catalana han tingut un ressò internacional molt ampli. Ho tenim més bé que mai per guanyar la llibertat. Ara bé, ens l'hem de guanyar.

Dimecres va ser un mar d'emocions, d'orgull, de joia, de dignitat, de festa cívica i determinació, d'un poble en moviment que es vol emancipar. Però no ens podem adormir, no ho tenim fet. Perquè ens ho posaran difícil, ens temptaran un cop i un altre, ens voldran fer passar amb raons, ens voldran fer esperar, ens voldran desanimar anunciant-nos les deu plagues bíbliques si continuem endavant.

El mandat de les eleccions de novembre del 2012 és inapel·lable. Els catalans volem votar i així ho ratifiquen les enquestes amb tota nitidesa i així ho demostra aquesta societat que és capaç de fer el que va fer dimecres, evidenciant la seva extraordinària vitalitat. Potser no som encara prou conscients de la magnitud de la mobilització de la Diada del 2013. Pensem per un moment en la seva singularitat internacional. Hi ha cap altre societat al món que faci el que l'11 de Setembre de 2013 vam fer els catalans? Quan el Ministre de l'Interior espanyol la menysprea demostra fins a quin punt no és que no entenguin res, és que no ho volen entendre.

Els catalans volem votar. El compromís públic és que abans de final d'any anunciarem al món la data i la pregunta. I aquí no s'hi valen trampes ni jocs de mans. La data, propera, és a dir, durant el 2014. La pregunta ha de ser una i única, concisa, clara, específica i que es pugui respondre amb un “sí” o un “no” davant la voluntat de ser un nou estat a Europa. Els catalans han de poder votar el 2014 per expressar la seva voluntat sobirana, sigui en el sentit que sigui tots estem cridats a votar, els del “sí” i els del “no”. Fins i tot aquells que no volen que es voti ni deixar votar ningú. Aquest país nostre està cohesionat, la divisió i enfrontament social que l'espanyolisme i l'Estat propugnen ha fracassat. Perquè en aquest país hi ha una àmplia majoria demòcrata que vol votar, mentre que el govern espanyol vol impedir de totes totes que els catalans puguem decidir lliurement; el somni de la immensa majoria dels catalans esdevé el malson de Madrid i d'aquells sectors i classes dirigents que a l'empara del Madrid i d'un statu quo han viscut molt bé tots aquests anys.

Per això, allò que Londres i Escòcia, o el Quebec i Ottawa poden acordar, aquí sembla una quimera. Què més voldríem els catalans que poder acordar una consulta amb Madrid com escocesos o quebequesos! Malgrat totes les evidències, hi ha qui insisteix en aquest discurs de responsabilitzar el govern català o els catalans de no dialogar i pactar, quan un dia rere l'altre des de Madrid arriben negatives categòriques a pactar una consulta. L'Estat, a través dels seus representants, ha deixat clar, del dret i del revés, que no en volen ni sentir a parlar. D'altra banda, tots coneixem els efectes del diàleg amb els governs espanyols de torn, sempre prestos a menystenir la voluntat catalana, malgrat que, per exemple, un conegut president espanyol repetís que respectaria la decisió del Parlament de Catalunya. Ja sabem com va acabar tot plegat. Totes les iniciatives de pacte i diàleg acaben en un monòleg del TC, un òrgan que ja sabem com les gasta i que és integrat per un grup de persones nomenades a dit pel PP i el PSOE i que a dia d'avui presideix un senyor que militava al PP fins fa quatre dies i que es va significar per afirmacions despectives contra els catalans.

La mobilització del dimecres passat va ser un altaveu impressionant al món, una declaració d'intencions davant el govern
espanyol. I també, i això no és menys important, un advertiment Catalunya endins de quina és la voluntat dels catalans. Per això, no tinc cap dubte que el govern de Catalunya convocarà una consulta el 2014 sí o sí.

Aquest és l'únic escenari que ens plantegem en aquest moment, aquest és l'escenari pel qual hem de bregar, aquest és l'escenari que genera més consens i l'escenari que ha de permetre als catalans decidir lliurement el seu futur. Fem-ho possible, no afeblim la posició present amb hipòtesis futures. En l'albada de la llibertat no s'hi
valen dubtes, aquest moment històric demana seny i coratge
i determinació al servei del poble de Catalunya. L'any 2014,
a votar per la llibertat!