La pluja obliga a suspendre a Camprodon «Univers Albéniz» a mig espectacle

La gran pantalla ocupava l'arc central de l'imponent pont romànic. A la dreta, en una posició elevada, hi havia l'orquestra dirigida per Josep Pons, els cantants (Marta Mathéu i Joan Martín-Royo) i els instrumentistes solistes: el guitarrista Carles Trepat i el pianista Josep Colom. A l'esquerra, al nivell del riu i just sota les grades amb el president Montilla i les autoritats al capdavant, hi havia la Cobla Sant Jordi, que va protagonitzar un dels moments més emotius de la nit amb la interpretació de la sardana Camprodon, de Joan Manén. Després d'una primera part (El viatge a Cambó) que rememorava amb l'òpera Merlín d'Albéniz el seu últim viatge en tren, al balneari on va morir el 1909, la segona part va tornar als orígens d'Albéniz i la seva infància camprodonina de nen prodigi, evocada amb uns preciosos dibuixos infantils i una de les seves obres pianístiques, Capricho catalán. Amb fotogrames antics, imatges calidoscòpiques i ballarines virtuals van continuar els viatges d'Albéniz per Granada, París i Cuba, fins que, a un quart de dotze, la pluja va sentenciar definitivament el concert.

Van tenir més sort els assistents a l'assaig de divendres, que van poder veure l'espectacle sencer.