El govern accepta el diàleg de Rajoy però es manté en el 2014
avís L'executiu “es pren seriosament” l'oferta del president espanyol, tot i que “no permetrà dilacions”
Obre els contactes amb els grups per fer el referèndum l'any vinent
Insisteix en la legalitat de la crida a les urnes
Votar, insisteixen els partits, és qüestió de voluntat política
La carta que Artur Mas va enviar al juliol a Mariano Rajoy pretenia motivar “una resposta a l'estil Cameron”. I la contesta que dissabte va rebre va ser una negativa, educada, però negativa en definitiva, del president espanyol a facilitar una consulta. Acompanyada, això sí, d'un compromís de diàleg sense “data de caducitat”. El govern català va agafar ahir el guant de Rajoy, però deixant clar que no cessarà en l'objectiu de promoure un referèndum i de fer-lo el 2014. “Ens prendrem seriosament aquest compromís de diàleg i l'explorarem, però no acceptarem dilacions en el calendari”, era la resposta a la resposta, per boca del conseller de la Presidència, Francesc Homs. Els set paràgrafs escrits de la mà del president espanyol –enviats a la Pina de Sant Jaume–, afegia, no estan “a l'altura del que el poble ha expressat”, no només en la Via Catalana, sinó també del que va votar en les passades eleccions al Parlament.
L'executiu català era conscient que el seu homòleg espanyol “era difícil que es mogués”. I remarca que tampoc ho fa ell en els seus plans per consultar la ciutadania, més després que més d'un milió i mig de persones encadenessin dimecres passat les seves mans entre el Pertús i Alcanar per la independència. Tal com va anunciar el president de la Generalitat, Artur Mas, el govern iniciarà contactes amb els diferents grups parlamentaris per “acordar amb el màxims consens possible” les bases per poder cridar a les urnes els catalans l'any vinent. L'entesa es podria veure durant el debat de política general, del 25 al 27 de setembre, a la cambra catalana.
Des del govern sostenen que l'obstacle per tirar endavant una consulta no és, com remarca Rajoy quan apel·la al “marc jurídic”, la legalitat. Homs va defensar que aquest principi “sempre ha estat en el nord de l'executiu i del Parlament de Catalunya. I va recordar que el primer informe del Consell Assessor per a la Transició Nacional identificava cinc vies legals per poder fer el referèndum. “Aquest no és un debat sobre la legalitat”, remarcava el conseller de la Presidència.
L'oferta de diàleg del president espanyol també va rebre ahir la valoració dels partits, tal com va passar el mateix dissabte al vespre quan ERC ja la va censurar. El president dels republicans, Oriol Junqueras, va recordar que “no hi ha cap llei ni constitució que prohibeixi fer la consulta”.
Les reaccions
El cap de files d'ERC va situar la possibilitat de fer un referèndum com una qüestió de voluntat política i no de legalitat, com la considera Rajoy. Hi coincideixen la majoria de formacions. La coordinadora nacional d'ICV, Dolors Camats, va subratllar, a TV3, que la consulta “té espai legal per fer-se” i va lamentar que el president espanyol “segueixi sord“ al que està passant a Catalunya. El portaveu del consell nacional d'Unió i conseller d'Interior, Ramon Espadaler, afegia que “no ha entès” el plantejament que li feia Mas i que l'única negociació entre els dos executius és per fer “una consulta emparada legalment”. La CUP discrepa. Un dels seus representants en el secretariat nacional, Marc Sallas, apostava perquè es faci “sí o sí, la permeti o no la permeti l'Estat espanyol”. Apel·lava, fins i tot, a la desobediència civil per tirar endavant un referèndum que la CUP està convençuda que l'executiu estatal no permetrà. Només el PP i Ciutadans van aplaudir la carta de Rajoy. El popular Enric Millo instava el president de la Generalitat a “actuar amb responsabilitat”.
Rull aposta per la mediació europea i internacional
Si dissabte el primer secretari del PSC, Pere Navarro, demanava que la Corona faci de mediadora en el conflicte entre Catalunya i Espanya, ahir des de Convergència s'apostava perquè sigui la comunitat europea i la internacional. “Estem convençuts que seria un bon plantejament perquè, tal com deia el primer ministre lituà, el dret internacional empara les reivindicacions de Catalunya”, va apuntar el secretari d'organització de CDC, Josep Rull, agafant-se a les paraules de suport al procés d'Algirdas Butkevicius, el segon que ha obert la porta, després del primer ministre de Letònia, a reconèixer un estat català si el procés “és legítim”. Rull també ironitzava sobre la proposta de Navarro dient que veia en les seves paraules “un punt d'exotisme perquè justament era ell qui demanava que el rei d'Espanya abdiqués ara fa pocs mesos”, va recordar.
