Ofensiva espanyola contra els suport dels països Bàltics
Letònia i Lituània matisen la seva defensa del dret a l'autodeterminació de Catalunya però no rectifiquen
El primer ministre letó “no vol retractar-se en res”, es reafirma el govern de Riga
El pes de la diplomàcia espanyola va caure ahir sobre Letònia i Lituània obligant-les a matissar el suport dels seus primers ministres a l'autodeterminació de Catalunya. L'esbroncada del ministre d'Exteriors, José Manuel García-Margallo, va fer quadrar els ambaixadors letó i lituà a Madrid, Janis Eichman i Audra Plepyté, forçant-los a emetre un comunicat matant el missatger: ara acusen “els mitjans de comunicació espanyols” d'haver fet una “interpretació tendenciosa i errònia” de l'entrevista dels seus caps de govern a l'ACN. Però en cap cas no rectifiquen. Només es comprometen a no tornar-s'hi a posar: “Es tracta de qüestions de política interna d'Espanya que es tractaran de conformitat amb la legislació espanyola i la Constitució”.
El premier letó, Valdis Dombrovskis, “va dir el que va dir i no vol retractar-se en res”, va insistir ahir mateix el seu portaveu, Martins Panke, en declaracions fetes a aquest diari des de Riga. Preguntat sobre si reconeixeria una Catalunya independent, Dombrovskis havia respost: “Francament, per ara no tenim un posicionament oficial, però si hi ha una legitimitat del procés diria, teòricament parlant, per què no?” “Una declaració unilateral podria ser més complicada en aquest aspecte”, havia advertit també el mandatari conservador, tot i no excloure-la.
“Sorpresa”
A Vílnius tampoc no amagaven ahir al matí la seva “sorpresa” per la reacció espanyola. “De cap manera preteníem obrir cap conflicte diplomàtic, no volem problemes amb Espanya ni amb Catalunya”, va lamentar la portaveu del primer ministre lituà, Algirdas Butkevicius. El mandatari socialista havia defensat que cada país “ha de trobar el seu propi camí” i té “dret a l'autodeterminació”, advertint, però, que Espanya no és l'URSS i que el procés cap a l'estat propi s'ha de construir sobre “bases legals”, d'acord amb “la llei internacional” i “les provisions de la Constitució”.
García-Margallo ja va obligar fa un any l'eurocomissària Viviane Reding a retractar-se per haver-se atrevit a admetre que cap llei no diu que la Catalunya independent quedaria fora de la UE. I ahir va intentar fer el mateix amb els dos ambaixadors bàltics, que després de passar pel seu despatx van emetre dos comunicats, gairebé idèntics, en què es comprometen a no tornar-s'hi a posar: “Es tracta de qüestions de política interna d'Espanya que es tractaran de conformitat amb la legislació espanyola i la Constitució”. Segons fonts del ministeri, en les reunions, de 20 minuts de durada, els ambaixadors Eichman i Plepyté van demanar disculpes, al·legant problemes amb l'idioma i retractant-se plenament. García-Margallo es va donar per satisfet i va donar per aclarit el contenciós. El que no va transcendir és si el ministre va aprofitar la trobada que va mantenir ahir amb el recentment nomenat ambaixador dels Estats Units a l'Estat espanyol, James Costos, i que estava prevista en l'agenda des de fa setmanes, per demanar-li explicacions per les declaracions fetes pel cònsol al Regne Unit, Louis Susman. El febrer passat, en una entrevista concedida a la BBC, Susman va comparar el cas català amb l'escocès i va afirmar que si Catalunya esdevé un nou estat independent, “caldrà “trobar vies per treballar plegats”.
Contradiccions
Per la seva banda, el conseller de la Presidència, Francesc Homs, considera que l'actitud del govern espanyol posa de manifest la seva “contradicció”, ja que nega l'existència del procés català però “es passen el dia cridant a capítol ambaixadors”. En la roda de premsa per presentar el manifest del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, Homs es va referir al contenciós de l'executiu de Rajoy amb Lituània i Letonia per les declaracions dels seus presidents i va afirmar que els mandataris s'han limitat a expressar “un compromís democràtic”.
Respostes preparades i llegides gairebé textualment
El premier lituà Butkevicius duia preparades les respostes i les va llegir gairebé textualment durant la seva entrevista, com aquest diari ja explicava en la seva edició de diumenge. També al seu homòleg letó Dombrovskis se li havien avançat els temes a tractar en les preguntes, que incloïen específicament Catalunya, la Via Catalana de la Diada i la seva comparació amb la cadena humana que les tres repúbliques bàltiques van fer el 1989. Tots dos van poder reflexionar prèviament les seves respostes i en cap cas no van haver d'improvisar les seves opinions sobre el procés. El lituà fins i tot va poder-se expressar en la seva llengua, gràcies a la seva intèrpret oficial que anava traduint del lituà a l'anglès les respostes.
És molt excepcional i significatiu que dos caps de govern d'estats membres de la UE s'atreveixin a expressar obertament la seva opinió i a especular públicament sobre la independència de Catalunya abans que aquesta es produeixi. Fins llavors, serà molt difícil que cap altre mandatari vulgui mullar-se i mostrar a Espanya les seves cartes.