Diplocat mira a Espanya

Fa molts anys que Catalunya intenta, sense gaire èxit, fer pedagogia a la resta de l'Estat. Començat el procés sobiranista, Diplocat vol fer ara un últim esforç en el marc on veu més factible que arreli el missatge: l'acadèmic. Per això el 5 de novembre organitzarà una jornada a la Universitat de Sevilla amb els catedràtics de dret constitucional Javier Pérez Royo i Enoch Albertí, que inclourà també una taula rodona en què integrants de la societat civil catalana i andalusa podran “parlar assossegadament”, confia el secretari general de l'ens, Albert Royo. “Amb qui ens hem d'entendre per tirar endavant el procés és amb Espanya, així que intentarem convèncer almenys part de la seva opinió pública”, justifica. Per això hi haurà jornades similars els pròxims mesos en altres universitats de l'Estat.

L'objectiu central, això sí, continua sent l'opinió pública internacional, sobretot l'europea. Per això, després de la jornada que va celebrar el 7 de juny a París, l'ens diplomàtic ja en té una altra a punt al University College de Londres. Serà el 25 d'octubre, i analitzarà el cas català en el marc dels processos d'autodeterminació a la Unió Europea. És clar, la qüestió de la pertinença o no d'un estat català, o escocès, a la UE, que ha tornat a l'actualitat aquests dies, serà un dels grans eixos de debat, amb alguns dels principals experts britànics. Hi haurà, així, el prestigiós constitucionalista Robert Hazell, sir David Edward, exintegrant de la Cort de Justícia Europea, o Graham Avery, director general honorari de la Comissió Europea, a qui el Parlament britànic va encarregar un informe que avala la no exclusió de la UE d'una Escòcia independent. A més de la professora de la Universitat de Londres Montserrat Guibernau, perquè defensin les tesis del sí i del no a la independència s'hi han convidat els catalans Miquel Strubell, un dels fundadors de l'Assemblea Nacional Catalana, i Xavier Vidal Folch, exdirector d'El País a Catalunya.

Diplocat, mentrestant, ha aprofitat l'impacte mundial de la Via Catalana per llançar, per primer cop, una ofensiva de visualització exterior. En els dies previs i el mateix Onze de Setembre nou mitjans de tot el món van publicar articles en què s'hi raonava que Catalunya vol votar, signats pel president Mas, el conseller Homs i el secretari d'Exteriors, Roger Albinyana. Van ser textos diferents als principals diaris, dirigits a l'opinió pública específica de cada país, en què van destacar els publicats a The New York Times, The Guardian o el digital britànic The Huffington Post, si bé també se'n van publicar a Portugal, Hongria, la República Txeca, Mèxic, Estònia i Lituània.

Abans, el 6 de setembre, l'ens organitzava la primera videoconferència múltiple, via Google Hangout i penjada després a Youtube, amb què pretén difondre pedagògicament el procés en anglès. Rere l'epígraf “What's up with Catalonia: the awakening of an ancient nation” (Què passa a Catalunya? El despertar d'una antiga nació) van debatre els escriptors Mathew Tree i Liz Castro, i l'exdiputat estonià Ülo Laanoja. “Que la gent parli des de casa seva permet tenir un impacte viral notable, més difícil amb una conferència física”, explica Royo. N'hi haurà més.