“La Constitució no prohibeix el dret a decidir”
Una cinquantena de catedràtics i professors de dret constitueixen el Col·lectiu Praga
Afirmen que una consulta a Catalunya seria plenament constitucional
Una cinquantena de professors i catedràtics de diverses especialitats del dret de les universitats catalanes, entre els quals hi ha els degans de les facultats de la UPF, la UAB i la URV, han constituït el Col·lectiu Praga per defensar el dret a decidir des de l'àmbit acadèmic. El grup, que justifica el nom per l'exemple que la ciutat txeca va suposar al segle XX per l'autodeterminació i la separació amistosa dels pobles, es va presentar ahir a la Universitat de Barcelona amb l'objectiu de “contribuir al debat públic amb arguments de rigor”, justificava un dels portaveus, Josep M. Vilajosana, que defensa que la societat comenci a assumir cert llenguatge jurídic, igual que ha fet amb l'econòmic. “No som un col·lectiu independentista, sinó plural ideològicament, però amb una idea comuna: la defensa del dret a decidir com a opció legítima i legal”, deia Mercè Barceló. El grup, que emetrà informes i opinions, justifica la seva creació davant constatacions com per exemple la involució centralitzadora de l'Estat, la inviabilitat del sistema autonòmic per al desenvolupament català, l'àmplia majoria a favor de la consulta i la possibilitat legal de convocar-la.
Encaix en la legalitat
Els acadèmics sostenen que “la Constitució no prohibeix el dret a decidir”, si bé tampoc el permet expressament, “així que el que cal és fer-ne una interpretació raonable”. Si bé és cert, doncs, que l'article 2 fixa la “indissoluble unitat d'Espanya”, Barceló recorda que el text té “168 articles més, igual d'importants”, que parlen de la llibertat d'expressió (20), la participació en afers públics (23) i fins i tot de convocar referèndums (92), a més el preàmbul estableix la protecció de les nacionalitats d'acord amb principis com ara els drets humans. El mateix ordenament català té una llei en vigor, la 4/2010, de consultes referendàries. Tot plegat és, doncs, una qüestió de “voluntat política”.
Per Joaquim Ferret, dret a decidir vol dir “dret a ser consultat”, ja que recorda que els referèndums permesos a l'Estat tampoc són vinculants. “La sobirania no és un obstacle per a això, perquè el resultat tampoc és d'aplicació l'endemà”, recorda. Ara bé, un cop se sap què vol el poble, “allò té conseqüències”.
Mas no vol mal a l'economia europea
Artur Mas va assegurar ahir que posar en qüestió la integració econòmica catalana a Europa respon a ''polèmiques interessades'' que no han d'“enlluernar” la gent, ja que “a ningú'' li interessa que l'economia europea “vagi a pitjor”. “Ni interessa a Catalunya, ni a Espanya, ni als països amb fàbriques i centres de disseny arreu d'Europa”, reblava. Segons ell, el funcionament de l'economia, amb la lliure circulació de béns i serveis, “mai està en discussió” i quan ho està “és per anar més enllà en la integració i mai per reduir l'espai'”.
Mentrestant, l'eurocomissari de Mercat Interior, Michel Barnier, va reiterar que la CE sols es pronunciarà sobre la independència de Catalunya quan hi hagi un “escenari precís”.