Interior acusa el govern de fomentar l'odi a Espanya
Fernández Díaz defensa la tasca policial per l'atac a Blanquerna i exigeix als polítics que no animin els radicals “incubant l'ou de la serp”
Demana el mateix tracte polític quan s'ataquen seus del PP
“S'ha de prevenir la catalanofòbia, però també la hispanofòbia. I els representants polítics tenen un plus de responsabilitat, perquè després passen les coses que passen.” El ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, responia a declaracions com ara les del conseller Ferran Mascarell sobre el fet que Espanya és “una anomalia històrica” per contrarestar les crítiques de l'oposició que atribuïen al PP una certa tolerància o un intent de minimitzar l'assalt feixista a la seu de la Generalitat a Madrid. El mateix ministre avisava que no es pot crear “alarma social” sobre la presència d'aquests grups feixistes.
El debat al Congrés sobre l'atac a Blanquerna es va acabar convertint en un ball de dades amb què el ministre va voler contraposar la “diligència” policial i la “contundència” política contra els feixistes amb la passivitat i connivència que atribueix a les institucions catalanes pels 31 atacs d'aquest any a les seus del PP o la crema de banderes espanyoles. Alhora, aprofitava per llançar una dura crítica al “maniqueisme” que està dividint la societat catalana. “El clima polític és el que és, i m'abstinc de qualificar-lo”, hi va afegir.
Fernández no va acceptar cap desaprovació: ni per falta de previsió per un atac “que ningú no s'imaginava” ni per la possibilitat que hi hagués un error en el control d'aquests grups que fa temps que amenacen de respondre “als atacs secessionistes”.
A la defensiva
Alguns dels diputats presents en la comissió consideren que Fernández va actuar “excessivament” a la defensiva posant al mateix sac la crema de banderes espanyoles i retrats del rei, els escarnis a polítics del PP, les pintades a les seves seus i “l'odi a Espanya” que alguns partits bascos practiquen des de les institucions.
Així, després de garantir que la política vetllarà per eradicar que actes com el de Blanquerna no es repeteixin en el futur, el ministre va donar per bo el debat afirmant que espera que hagi servit perquè en el cas dels radicals, “tinguin la ideologia que tinguin i actuïn al territori que actuïn”, es prengui consciència que no es pot “incubar l'ou de la serp”.
La discussió es va anar escalfant després que tant Joan Coscubiela (ICV) com Joan Rangel (PSC) i Antonio Trevín (PSOE) asseguressin que l'extrema dreta se sent representada en el PP i critiquessin l'existència d'una certa “condescendència” i ambigüitat cap a aquest tipus de moviments, que Fernández havia xifrat en 46 grups identificats.
Tampoc no va acceptar l'alerta llançada pel diputat d'ERC Joan Tardà sobre l'escalada de violència que s'està detectant per encoratjar-lo a frenar els grups feixistes perquè només pretenen fer mal. “Ho pagarem car! Hi haurà morts, hi haurà dolor” si no s'eradica de manera immediata, va emfasitzar Tardà, que també va instar el ministre a lluitar contra la catalanofòbia.
Il·legalització
Per part de CiU, Jordi Jané va defensar la feina dels Mossos –arran de les queixes de passivitat del ministre– i va introduir el debat de la il·legalització d'aquest tipus de moviments. Fernández Díaz no s'hi va negar en rodó i, de fet, va retreure que ara se sumin a aquesta tesi els que criticaven que s'actuï contra grups bascos.