La nova dimensió del món coral
El moviment coral viu una revolució d'estils i posades en escena amb la incorporació de joves generacions influenciades per músiques d'arreu del món
“És millor que es parli del cant coral que no pas que no se'n parli”, reconeix Martí Ferrer
En el Festival Europa Cantat 2012, a Torí, el català era la segona llengua més parlada
“Tothom té una àvia o una tieta que canta en un cor, potser per això el cant coral no té el prestigi social que mereix”, sentencia Martí Ferrer, president de la Confederació Coral Catalana. El cant coral és l'expressió artística de la cultura catalana més estesa i alhora la menys reconeguda. Pràcticament no hi ha cap poble que no tingui coral, precisament perquè és una “activitat oberta i integradora que acull qualsevol persona, tant si sap llegir música com si no”.
Catalunya inclou més de cinc-centes corals federades i un bon grapat de formacions corals i grups vocals que han anat creixent en nombre i qualitat al llarg dels últims anys. En l'àmbit europeu, la tradició coral catalana té una posició destacada i participa en certàmens de prestigi. En l'última edició del Festival Europa Cantat, celebrada a Torí el 2012, el català era la segona llengua més parlada, cosa que reflecteix la gran quantitat de cors del país que hi van participar.
Aquesta nit, el món coral català entra a l'escena televisiva amb Oh Happy Day, el nou programa de Televisió de Catalunya en què competiran nou cors d'arreu del territori. Una hibridació d'estils, edats i trajectòries que pretén oferir un espectacle per al gran públic de la nit dels dissabtes. El programa, però, ha seleccionat cors que responen a un perfil bastant específic: són formacions vocals reduïdes en nombre que solen combinar la qualitat vocal amb altres trets atractius com ara el teatre o el ball. Martí Ferrer es mostra “escèptic amb el programa” perquè creu que no és representatiu de les corals catalanes, però reconeix que, en la societat visual d'avui dia, “és millor que es parli del cant coral que no pas que no se'n parli”. Imma Pascual, directora del Cor Geriona, un dels concursants, reconeix que “s'ho van pensar molt abans de presentar-se” però apunta que “el món coral és molt més ric del que la gent pensa i el programa és una forma de demostrar l'esforç que hi ha al darrere”.
Una eina de resistència
La tradició coral catalana va tenir el seu moment àlgid durant el franquisme, en què tota activitat cultural catalana era censurada excepte aquelles considerades folklore, entre les quals s'incloïen els orfeons, que es van convertir en centres culturals de la resistència. “La societat catalana encara no ha reconegut prou el paper dels orfeons; sense ells potser la cultura del nostre país ja estaria morta”, opina Cristina Viñas, secretària de la Federació Corals Joves de Catalunya.
Els orfeons i les societats corals de pobles i barris també van ser un espai cultural per a les famílies humils, que hi trobaven l'oportunitat de fer música sense haver-ne après a cap escola, una tradició que s'ha anat traslladant de generació en generació i ha convertit el cant coral en la forma musical més inclusiva, amb cors professionals i també formacions amateurs.
D'entre les més de 750 corals infantils i juvenils de Catalunya, Cristina Viñas apunta que “un 70% dels cantaires dels cors federats saben llegir partitures, però hi ha un percentatge cada cop més significatiu de cors sense formació musical i amb molt bon nivell”. Viñas exposa un canvi de lògica: “Abans es començava cantant clàssic i després passaves a fer música més rítmica; ara sembla que és a l'inrevés.”
Amb relació a això, Gerard Ibáñez, director del grup vocal Deu de Veu, concursant del programa, afirma que “la formació clàssica és molt important també per fer música moderna”. Ell mateix es dedica ara al teatre musical després d'haver-se format en cors tradicionals com per exemple l'Agrupació Madrigal. Viñas hi afegeix que “les corals joves ja fa anys que innoven i busquen nous estils”, com és el cas del projecte African Sanctus, presentat a l'Auditori el 2007, un format que barreja música contemporània occidental amb pop, rock i les percussions i els cants africans.
A ritme de ‘gospel'
Fa quinze anys que la música negra i els ritmes afroamericans van trepitjar Catalunya, i s'hi han quedat. “El gospel ha crescut molt perquè és festiu, dinàmic i qualsevol persona pot cantar-lo”, exposa Ramón Escalé, fundador de la Xarxa Gospel de Catalunya. Escalé és alhora el director de Barcelona Gospel Messengers, concursants d'Oh Happy Day, i remarca que “potser hagués calgut un format televisiu sense competició, simplement per donar projecció a les corals catalanes, siguin de l'estil que siguin, perquè ofereixen un espectacle de qualitat molt potent”.
Donar a conèixer el potencial de les formacions
La tradició coral catalana té un públic fidel que omple el Palau de la Música o l'Auditori quan actuen cors de prestigi com el Cor Jove Nacional, el Cor Jove de l'Orfeó Català o el Lieder Càmera, entre altres, i a Barcelona s'organitza cada any el Festival Internacional de Cant Coral. La secretària de la Federació Catalana d'Entitats Corals, Bàrbara Anglí, reconeix que la federació de corals del País Basc va valorar positivament el concurs de cors de la televisió basca, així que esperen “que aquí el públic també conegui i valori el cant coral”. Gerard Ibáñez, un dels concursants del programa, diu que els participants “són conscients que no són les millors corals de Catalunya, sinó les millors d'entre les que volen i poden adaptar-se al format televisiu”.
