Poca feina i molt deute

Pràcticament tots coneixem el colpidor discurs del professor Santiago Niño Becerra sobre la situació de l'economia, les causes de la crisi i les possibles sortides. Un discurs que va recollint periòdicament des del 2005 en el seu blog La carta de la bolsa i que ara ha decidit recopilar en part, amb les modificacions i canvis pertinents, en el llibre Diario del crash, juntament amb una inèdita introducció i un capítol final amb les grans conclusions sobre el temps que vivim. Un llibre que, segons va explicar ahir el mateix autor en la presentació, busca una resposta a per què l'Estat espanyol està patint més la crisi que altres països del vell continent. “Els problemes d'Espanya, de fet, vénen del segle XVI perquè sempre ha arrossegat una baixa competitivitat i productivitat; ara bé, en els últims anys ha aparegut un altre desgavell: un increment espectacular del deute privat”, va explicar.

A partir d'aquí, el també catedràtic de l'Institut Químic de Sarrià va elaborar un esborronador escenari presidit per una economia amb creixements febles o inexistents, un elevat atur estructural, unes pensions i prestacions socials més baixes, una menor qualitat de vida i, fins i tot, més curta. “En els propers anys viurem pitjor que en els últims i vindrà a ser com retrocedir a la passada dècada dels vuitanta”, va precisar.

I entre els grans canvis que Niño Becerra va pronosticar destaquen el del treball tal com l'hem conegut fins ara i el de l'Estat. Així, l'oferta de llocs de treball serà reduïda davant una nombrosa demanda que donarà lloc a una desocupació estructural elevada. “Cada cop es necessiten menys unitats de treball per generar una unitat de PIB i en això també hi té a veure el fet que la tecnologia està substituint el factor treball de forma accelerada”, va dir. Respecte a l'afebliment de l'Estat va afirmar: “Veurem una més gran coordinació entre estats i àrees econòmiques, amb un protagonisme creixent dels clústers o zones especialment dinàmiques, i a nivell europeu una més gran integració bancària, fiscal, política, del deute...”

I, precisament, en aquest últim punt sembla que hi ha el quid de la qüestió: “L'augment del deute privat és general a tot Europa i, al final, ningú pot pagar tot el que deu perquè el camí tradicional d'anar pagant a poc a poc ja no val, ja que dóna lloc a creixements del PIB molt petits.” “Haurem d'anar cap a quitacions com a contrapartida a potencials de creixements més importants, com per exemple a Grècia, perquè amb els deutes actuals no anem enlloc”, va reblar. Tot un procés que, segons les seves teories, donarà lloc a noves i doloroses mesures d'ajust.

En definitiva, un Niño Becerra en estat pur que deixa poc lloc a l'optimisme en fer un exercici d'anàlisi de la realitat econòmica força cru. “Què penso sobre les notícies positives de les últimes setmanes? Disculpi, però jo les dades positives no les veig enlloc”, va concloure.