Política

Tres mesos de diàleg

Majoria

CiU, ERC, ICV i la CUP aproven que es negociïn amb Rajoy les vies legals fins a final d'any i que el Parlament fixi la data i la pregunta

El PSC, indignat, qualifica la resolució d'“estafa i disbarat” i pica l'ullet a Unió i el PP

La data i la pregunta, en mans de Mas i del Parlament


Els socialistes acusen CiU i ERC d'actuar amb “traïdoria”


El Parlament va fer ahir un pas més per poder fer efectiva una consulta sobre el futur de Catalunya el 2014. CiU, ERC, ICV i la CUP van consensuar al llarg del matí una proposta de resolució que insta el president Artur Mas a mantenir el diàleg amb Mariano Rajoy per un termini de tres mesos amb l'únic objectiu que el tema a tractar sigui la possibilitat de convocar una consulta l'any que ve.

Paral·lelament a la via del diàleg, la mateixa petició es traslladarà al Congrés dels Diputats, tal com CiU i ERC havien acordat en el primer text, a través dels grups catalans que tenen representació en la cambra espanyola. Tanmateix, i com a novetat, el text aprovat anit obre la porta perquè la sol·licitud també la pugui fer efectiva el Parlament arran dels acords que es prenguin en la Comissió del Dret a Decidir. Aquesta era una petició que els ecosocialistes van aconseguir incloure ahir al matí en el text final, amb certes reticències per part de la resta de grups, amb l'objectiu que la cambra catalana prengui protagonisme en el procés. La proposta, però, no està exempta de risc, ja que la mesa del Congrés podria deixar encallada la petició i, per tant, el debat a Madrid no s'arribaria a produir. És per aquest motiu que tant CiU com ERC es van mantenir ferms a incloure la via de petició a través dels grups catalans al Congrés perquè el debat arribi a l'hemicicle.

L'acord a quatre també estableix que durant el mateix termini de tres mesos es fixi la data i la pregunta de la consulta, una tasca que correspondrà a la Comissió del Dret a Decidir i al president de la Generalitat, previ diàleg amb tots els grups polítics que emparen el dret a decidir.

Finalment, el text estableix que s'asseguri un “paper neutral” dels mitjans públics de comunicació, també a petició d'ICV, mentre que la CUP va aconseguir incloure un últim punt amb el qual pretén garantir que la pregunta se cenyeixi al futur de Catalunya i eviti, a tall d'exemple, qüestions a l'entorn d'un millor finançament.

Als 86 vots a favor de CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP, s'hi van oposar els 47 diputats del PSC, el PP i Ciutadans. Els socialistes catalans van evidenciar ahir més que mai la ruptura amb CiU, a la qual un dia abans havien allargat la mà per arribar a algun acord.

El PSC trenca

Moments abans de la votació, el primer secretari del PSC, Pere Navarro, es trobava a ulls de tots amb la presidenta del PP, Alícia Sánchez-Camacho. Tot i que de la reunió no es va donar a conèixer cap resultat, va ser durant la intervenció dels portaveus parlamentaris que el PSC va fer evident la seva indignació pel que consideraven un acte comès amb “traïdoria i nocturnitat”. Als de Navarro no va agradar gens que CiU i ERC negociessin un segon text al marge de la primera proposta que recollia el manifest del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, elaborat per l'expresident Joan Rigol, al qual els socialistes donaven suport. No ho feien, en canvi, amb la segona proposta, ja que l'estratègia de nacionalistes i republicans per evidenciar el no de Madrid a la consulta també deixava contra les cordes els socialistes catalans, ja que una futura votació al Congrés deixava en evidència la confrontació entre el PSC i el PSOE pel dret a decidir, al qual els de Rubalcaba s'oposen aferrissadament. El portaveu del PSC, Maurici Lucena, va acusar més que mai CiU i ERC de portar al “xoc de trens” la societat catalana i va assegurar sentir-se enganyat després d'haver negociat un sí al document de Rigol. L'expresident del Parlament, present a l'hemicicle, va escoltar amb posat seriós com Lucena acusava CiU d'haver menystingut el socialcristià en el procés. El socialista ja va anunciar que després d'ahir “s'havia trencat alguna cosa més que la confiança” amb el grup del govern i el partit que hi dóna suport parlamentari. Una ruptura que va voler fer evident minuts més tard, quan va elogiar els moviments que el PP estava efectuant per solucionar l'encaix entre Catalunya i Espanya. “Alguna cosa es mou i ens sona bé”, va dir Lucena amb referència a la millora del model de finançament. Els suports també els va anar a buscar a les banquetes dels diputats d'Unió, als quals va demanar que votessin el text federalista que presentava el PSC. “No deixin Duran a l'estacada”, els va dir.

No és la millor manera de començar un diàleg. No és bo alimentar expectatives i portar el país a un carreró sense sortida
Enric Millo
portaveu del pp
Direm al govern: triï vostè quina via legal vol. Nosaltres només volem fer allò tan essencial que és votar
Marta Rovira
portaveu d'erc al parlament
El PSC reivindica un dia que el rei ha d'abdicar i un altre que ha de ser qui faci la mediació en el conflicte
Joan Mena
portaveu d'icv-Euia
En aquests moments no hauríem de discutir sobre opcions diferents [com la tercera via]: cal el màxim consens
Mercè Jou
diputada de ciu
Havíem arribat a un consens amb Rigol. I vostès no han tingut problemes a agafar algú de prestigi com Rigol i llençar-lo
Maurici Lucena
portaveu del psc
Exigim al PSC que salti d'aquest tren; que no els enganyin: el dret a decidir és una bajanada
Jordi Cañas
portaveu de ciutadans
Per fi es passa de les paraules als fets i s'intenta concretar la llibertat. Ja hi ha data per al viatge a Madrid
David Fernàndez
portaveu de la cup

El text de Rigol suma el PSC i deixa fora la CUP

No per ser el text més votat va estar exempt de polèmica. La queixa indignada dels socialistes catalans per la presentació d'un segon text els va portar a demanar, sense èxit, que es retiressin totes les resolucions sobre el dret a decidir llevat de la que havia aconseguit més consens, el text de Rigol, que va ser finalment aprovat amb 103 vots a favor, 23 en contra (PP i C'S) i 3 abstencions (CUP).

CiU, ERC el PSC i ICV van aprovar un document inspirat en el manifest del Pacte Nacional pel Dret a Decidir després de discussions llargues el dia abans. La resolució majoritària, que tenia el vistiplau del PSC, es limita a reclamar un “diàleg” amb l'Estat per establir les “condicions legals” que permetin “al poble català poder exercir el seu dret a decidir”. El fet que finalment el contingut obviés que Catalunya és una nació, en parla com a “comunitat humana que integra, que respecta i que dóna suport a les diverses aportacions culturals i el pluralisme lingüístic” va propiciar la presentació d'una segona resolució que sintonitzés amb el que fins ara havia aprovat el Parlament com ara la Declaració de Sobirania. Aquesta va ser la raó que va esgrimir CiU a l'hora de defensar el segon text davant la queixa del PSC.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.