I doncs, què ens pensàvem?
“No cal que s'esverin ara pels pressupostos. Fa molts anys que l'Estat desinverteix a Catalunya”
No entenc que ahir hi hagués tant d'esverament pel fet que els pressupostos de l'Estat destinin a Catalunya un 25% menys que l'any passat. I doncs, què ens pensàvem? Vostès pagarien les obres a casa del veí? Fa anys, que l'Estat practica una política de desinversió constant. Només han de repassar les xifres que reproduïm a la portada del diari: l'Estat va invertir a Catalunya 4.670 milions d'euros el 2009 i, a partir d'aquí, la desinversió ha estat constant: 4.489 el 2010; 3.145 el 2011; 1.414 el 2012; 1.267 el 2013 i, amb vista a l'any vinent, ni més ni menys que 944 milions d'euros, molt per sota del que ens tocaria si la xifra s'hagués hagut de pactar tenint en compte el que representa el PIB o la població de Catalunya en relació amb Espanya. Vostès creuen que aquestes xifres són casualitat? Perquè una cosa seria dir que aquest any és de vaques flaques i ens hem d'estrènyer el cinturó. Però és que a Catalunya ja veníem ofegats d'entrada. Vostès creuen que és casualitat que quan han de desdoblar la Nacional-II tardin vuit anys per ampliar tres quilòmetres de res? Vostès creuen que és casualitat que les obres de connexió del port de Barcelona tinguessin deu anys de retard? Vostès creuen que és casualitat que l'Estat no hagi volgut pagar mai els 1.500 milions d'euros que ens deuen de la disposició addicional tercera de l'Estatut? O, vostès creuen que és casualitat que hi hagi aquesta aposta tan ferma i decidida de l'Estat (ha, ha) pel corredor mediterrani que ha de passar per Catalunya? Res, senyors, és casualitat. I Montoro encara ens acollona dient que “són els pressupostos de la recuperació”.
