Dos dies de consulta
El govern estudia que les votacions del referèndum es facin en un cap de setmana
S'hauran de comprar 2.100 urnes
També es podria votar per internet una setmana
El procés 2.0 facilita la votació dels catalans
a l'exterior
És una manera d'optimitzar recursos i rebaixar tensió
La consulta sobiranista podria durar dos dies. Aquesta és la principal hipòtesi amb la qual treballa el govern català per tal d'optimitzar recursos tècnics i humans i poder facilitar amb més garanties el dret de vot, tenint en compte que la Generalitat segurament haurà de muntar tota sola la logística per l'oposició frontal de l'Estat. A més, es preveu la possibilitat que durant una setmana els catalans puguin votar per internet, un sistema que facilitaria la participació del residents a l'exterior i que també serviria per descongestionar el vot presencial. Aquest model electrònic està estès en països com ara Suïssa i els Estats Units, i en llocs com ara Itàlia i Txèquia els comicis també s'han fet en dos dies.
El Departament de Governació, encapçalat per la vicepresidenta Joana Ortega, s'encarrega d'analitzar totes aquestes opcions a través de l'àrea de processos electorals i consultes populars, un organisme que l'executiu va reforçar fa mesos en el marc de la transició nacional. La proposta que a hores d'ara hi ha sobre la taula és dividir l'organització del referèndum en dos àmbits: el presencial i el 2.0.
Pel que fa a la votació més clàssica, la intenció seria allargar la consulta durant dos dies, dissabte i diumenge. D'aquesta manera es podrien aprofitar millor els recursos materials i personals disponibles, que haurien de ser tots de la Generalitat, sempre que no es produeixi una sorpresa majúscula i l'Estat espanyol autoritzi o toleri la consulta. En aquest sentit, Governació ja ha calculat que es necessitaran un mínim de 2.400 urnes per poder celebrar el sufragi. En unes eleccions al Parlament n'hi ha unes 8.300, però Governació considera que si la votació presencial es divideix en dos dies i a més hi ha l'electrònica, no caldrà tant de material.
La Generalitat té 300 urnes i la resta sempre les hi facilita La Moncloa. Com que el pacte sembla impossible, el govern té coll avall que n'haurà de comprar prop de 2.100. Cadascuna val entre 30 i 40 euros, i aquesta partida –uns 84.000 euros– s'inclourà en els pressupostos catalans, que s'han d'aprovar a final d'any al Parlament i que negocien CiU i ERC. També és probable que alguns ajuntaments puguin tenir unes quantes urnes, però és molt complicat de calcular quantes són exactament.
El PP ja va anunciar que estudiarà accions legals per impedir que s'inclogui en els comptes del 2014 un capítol dedicat a aquest àmbit. “Es destinen els impostos dels catalans que diuen que no tenen a organitzar una consulta il·legal”, va denunciar Alícia Sánchez-Camacho.
Segons fonts del govern, un altre motiu a favor per convocar el referèndum durant dos dies és que el risc d'incidents es minimitza, perquè no hi haurà tanta acumulació de gent votant als col·legis electorals –ja s'hauran realitzat molts sufragis electrònics– en unes jornades d'alta tensió.
En l'apartat de la votació electrònica, l'executiu pretén que els internautes puguin emetre el seu vot durant una setmana. El perill del sistema és que hi puguin haver complicacions o fiascos, com el que va passar en la consulta de la Diagonal de Barcelona, el 2010. Per això es pretén articular un model informàtic fort i que no es pugui vulnerar.
Un dels avantatges d'utilitzar aquesta via és que els catalans a l'exterior tindran més facilitats per participar en la consulta i no hauran de dependre de la voluntat de les autoritats espanyoles per enviar el vot per correu. El mateix Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) ja avisa d'aquesta més que possible “nul·la col·laboració” de les delegacions diplomàtiques espanyoles i del boicot de correus. Davant d'aquest escenari, el CATN defensa que les solucions tecnològiques actuals “són tan o més segures que l'ús de procediments postals tradicionals”. Fins i tot recorda que amb el vot per correu l'elector realitza un “acte de fe en la integritat del procés i dels mecanismes de salvaguarda”, mentre que en el procés electrònic es garanteix una certa “auditoria individual”.
Actualment hi ha 165.000 catalans amb dret a vot a l'estranger i 400.000 d'empadronats a la resta de l'Estat.
LES XIFRES
Com elaborar un registre legal d'electors
Una de les incògnites que es planteja és com s'elaborarà la base de dades dels electors si l'Estat espanyol no permet la consulta i el govern l'ha de convocar a través de la llei catalana que s'està tramitant al Parlament. El cens queda descartat, perquè es gestiona des de l'administració espanyola i s'hauria de demanar permís. Per aquest motiu s'estan estudiant múltiples opcions per poder controlar el volum de població i les seves dades: el padró municipal, la targeta sanitària, un registre on els votants s'apuntarien, etcètera.
La llei de consultes permetrà que puguin votar els majors de 16 anys i els ciutadans catalans de la Unió Europea, Islàndia, Liechtenstein, Noruega i Suïssa. Però, ara, CiU ha introduït una esmena per poder crear un registre de participació perquè els catalans residents a l'estranger i també els immigrants no provinents de la UE puguin inscriure's “voluntàriament” per votar. Aquest aspecte podria tirar endavant amb el suport d'Esquerra, ICV-EUiA i la CUP. Tot indica que la normativa s'aprovarà a la cambra catalana abans que s'acabi l'any.
