Foment de l'incompliment

El 2013, els 60 milions previstos dels accessos al port no s'executaran

A la ministra de Foment, Ana Pastor, quan visita o parla de Catalunya, li toca posar bona cara i fer equilibris dialèctics, com dilluns, quan va dir que el seu ministeri invertiria l'any vinent 1.400 milions a Catalunya, tot i que els números que apareixen en els pressupostos que aquell mateix matí havia presentat Cristóbal Montoro la desmentien: l'Estat preveu pel 2014 invertir 944,42 milions a Catalunya, 863,5 dels quals, a càrrec de Foment, que sempre assumeix entorn del 90% de tot l'esforç inversor. Pastor feia jocs de mans barrejant els conceptes d'inversió i despesa, perquè algun missatge en positiu ha de llançar, ni que sigui retorçant les dades fins a desvirtuar-les.

El gener, Pastor va donar una altra dada en positiu: el 2012, va anunciar, la inversió executada a Catalunya havia superat la previsió pressupostària. Llavors no va aportar documentació, però la publicació de l'anuari del grup de Foment (el ministeri i les empreses públiques que en depenen) li dóna la raó: l'any passat, Foment va invertir a Catalunya 1.214 milions, un 104% dels 1.163 que havia pressupostat.

La dada significa, efectivament, una inflexió: els 11 anys anteriors, de 2001 a 2011, la inversió executada per Foment a Catalunya no només va ser sempre inferior a la pressupostada, sinó que el grau de compliment va ser un dels més baixos de l'Estat, tal com va recollir la Cambra de Comerç de Barcelona en un estudi presentat aquest estiu: mentre la mitjana dels 11 anys era del 86,5% d'execució del pressupostat en el conjunt d'autonomies, el grau de compliment a Catalunya era del 77,4%.

La magnitud dels incompliments a Catalunya s'aprecia millor si els traduïm a números absoluts: en el període 2001-2011 volten els 5.940 milions. Però també si del que parlem és del decalatge entre el pes català en el PIB estatal, del 18,7%, i el percentatge que la inversió a Catalunya representa sobre el total, que és d'un 16,9%, però que, només que el grau de compliment dels pressupost hagués estat a l'altura de la mitjana estatal, superaria el 18%, apropant-se molt al pes català al PIB. Dit d'una altra manera, a l'hora de discutir sobre el que hauria de rebre la Generalitat en virtut de la disposició addicional tercera de l'Estatut, que diu que si l'Estat no iguala la inversió al pes català al PIB li hauria d'abonar la diferència, en comptes de parlar de milers de milions (2.868 de 2008 a 2012, segons la Generalitat), ho faríem de pocs centenars.

Vistos els precedents, tornem al 2012 i l'insòlit 104% de compliment de la previsió. Suposa un canvi de tendència? No ho creuen els responsables de l'estudi esmentat: fonts de la cambra entenen que el compliment amb escreix s'explica sobretot per la fi dels treballs del TAV fins a la frontera francesa. “L'acabament d'una obra d'aquesta magnitud sempre comporta un fenomen d'aquest tipus”, apunten, alhora que recorden que, sigui com sigui, la inversió liquidada el 2012 va ser un 19% inferior a la de 2011, perquè el pressupost inversor de fa dos anys doblava el de l'any passat.

Les mateixes fonts aporten alguns exemples, que, a més de simptomàtics de la ja crònica dinàmica d'endarreriments en les infraestructures, indiquen que una flor no fa estiu i que amb la liquidació d'aquest 2013 tornarem a ballar-la. Un, la variant de Vallirana: enguany, els pressupostos preveien destinar 8,5 milions a aquesta obra que va arrencar el 2003, però com que està aturada des de 2011 la partida constarà com a no executada. Com passarà amb els 60 milions consignats per als accessos ferroviaris amb ample internacional al port de Barcelona. Que no s'executaran perquè de fet el conveni per fer-los no s'ha signat fins aquest setembre. Ara, en els pressupostos presentats dilluns, la previsió és abocar-hi 32 milions l'any vinent. Tant per a la variant de Vallirana com per a la B-40, de la qual enguany tampoc no es gastarà ni un dels 4 milions previstos perquè també està aturada, en els comptes de 2014 no hi ha consignat ni un euro.