La recentralització de Wert
El Congrés dels Diputats aprova avui la LOMQE, que ha de passar ara el tràmit del Senat
El text liquida la immersió en català i uniformitza l'educació
La Generalitat ja ha advertit que no canviarà el model lingüístic
El ple del Congrés dels Diputats aprovarà avui la llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (LOMQE), més coneguda com a llei Wert, una reforma profundament recentralitzadora i conservadora que preveu posar fi a tres dècades d'immersió lingüística en català. La llei, tramitada per la via ràpida, ha de passar encara el tràmit de l'aprovació definitiva del Senat, que es calcula que la deixarà enllestida entre el novembre i el desembre, i, si tot va tal com preveu el govern espanyol, s'aplicarà a partir del curs que ve.
L'avantprojecte de llei ha despertat un gran rebuig a tota la comunitat educativa, especialment a Catalunya, des del moment en què es van fer públics els primers esborranys. Des d'aleshores, les esmenes que s'han fet durant el tràmit parlamentari no només no han suavitzat el text en els seus aspectes més controvertits, sinó que n'han reforçat el caràcter recentralitzador.
L'últim exemple ha estat la recent esmena pactada entre el Partit Popular i Unió Progrés i Democràcia (UPD), que reforçava encara més la prevalença de la llengua castellana explicitant-ne la condició de “llengua vehicular a tot l'Estat”. De res no ha servit el rebuig de pràcticament tota l'oposició –tret d'UPD–, que s'ha compromès a derogar la LOMQE si té l'ocasió de fer-ho en un pròxim govern, ni el de bona part de la comunitat educativa de tot l'Estat. José Ignacio Wert ha tirat pel dret i, en principi, el setembre que ve es posarà fi a tres dècades d'escola en català.
El de la llengua, però, no és l'únic element recentralitzador de la llei de Wert, que va admetre fa uns mesos el seu propòsit d'“espanyolitzar els alumnes catalans”. La LOMQE llença per la borda la col·laboració entre l'Estat i les comunitats autònomes en la definició del currículum i es reserva el disseny del cent per cent de les assignatures troncals, entre aquestes, la història, una matèria que, a parer del Ministeri d'Educació, serveix per adoctrinar els estudiants catalans; això explicaria, segons Wert, l'auge de l'independentisme.
Per assegurar-se el compliment del currículum, la llei Wert recupera de l'època predemocràtica el concepte de les revàlides. Es tracta d'unes proves externes “nacionals” iguals per a tot l'Estat i dissenyades pel Ministeri d'Educació sense la participació de les comunitats autònomes. Les revàlides es faran al final de cada cicle i, en el cas del final de l'educació secundària obligatòria (ESO) i del batxillerat, serà imprescindible superar-les per passar de curs.
Davant el que la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, va qualificar com “la major ofensiva contra el català des del 1978”, el govern ja ha anunciat que no pensa canviar el model lingüístic. La Generalitat s'empara en les últimes resolucions judicials, com la del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) del mes passat, que va avalar l'atenció personalitzada que la Generalitat ofereix als alumnes els pares dels quals han demanat que siguin escolaritzats en castellà. Davant cada nova escomesa contra la immersió lingüística en català, tant judicial com política, el govern es limita a dir que complirà la llei d'educació de Catalunya (LEC), aprovada per una àmplia majoria al Parlament i que dicta que els estudiants han d'acabar l'educació obligatòria coneixent totes dues llengües.
El Departament d'Ensenyament recorda, a més, que els alumnes catalans acaben l'etapa de secundària amb un nivell de castellà lleugerament per damunt de la mitjana de tot l'Estat, d'acord amb les últimes avaluacions fetes pel mateix Ministeri d'Educació espanyol.
Una norma inspirada en el pla de Pilar del Castillo
La llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (LOMQE) serà la cinquena llei educativa estatal que s'aprova des que el 1985 es va adoptar la llei orgànica del dret a l'educació (LODE) amb l'objectiu principal d'adaptar a la democràcia la legislació anterior. L'avantprojecte impulsat pel ministre d'Educació, José Ignacio Wert, recupera, en part, l'esperit de la nonada llei orgànica de qualitat de l'educació (LOQE), aprovada l'any 2002, durant el segon mandat de José María Aznar, amb la ministra Pilar del Castillo com a ideòloga. Tot i que no qüestionava obertament el model d'immersió lingüística en català, sí que preveia aspectes molt semblants als que ara recull la LOMQE, com ara la creació d'itineraris a l'ESO, la introducció de revàlides al final del batxillerat, més control dels continguts de les assignatures per part de l'Estat i un increment del nombre d'hores de castellà. La llei no va arribar a entrar en vigor perquè el PSOE la va derogar quan va arribar al poder el 2004. El govern socialista va aprovar el 2006 la llei orgànica d'educació (LOE), que encara és vigent.
