El front sobiranista a Europa s'allunya
unitat La proposta de CDC d'articular una candidatura pel dret a decidir en les eleccions europees topa amb ERC, que prefereix centrar-se en la consulta
Unió s'oposa a la llista conjunta, i ICV i la CUP l'han descartada
CDC vol convertir els comicis en
un assaig del referèndum
Quan s'acosten unes eleccions sempre es parla de la possibilitat de llistes conjuntes, sobretot en l'àmbit sobiranista o independentista. Les europees del mes de maig de l'any vinent no són cap excepció i alguns sectors, començant per CDC, advoquen per bastir un front català, que veuen com el preludi de la unitat que hi hauria d'haver per la consulta. Però la proposta cada dia s'allunya més, perquè Unió, ICV i la CUP s'hi oposen, mentre que Esquerra s'hi mostra recelosa.
Els convergents van ser els primers a plantejar en públic i en privat aquesta idea. Arran de la possible caiguda electoral de CiU, amb moltes incerteses per la baixa participació que acostumen a tenir els comicis a l'eurocambra, el partit d'Artur Mas pretén convertir les europees en un assaig sobre el referèndum. És a dir, volen envernissar de to nacional unes eleccions complicades, i encara més davant el creixent euroescepticisme intrínsec a la crisi. Ho va verbalitzar el mateix portaveu del govern, Francesc Homs: “Si no aprofitem aquesta oportunitat com a país, voldrà dir que anem molt despistats. Allà ens podrem comptar, ja que no podran parlar de majoria silenciosa”. ERC, amb el vent de les enquestes i del procés a favor, és la principal aposta de Convergència, tot i que l'oferta s'obre a la resta de partits sobiranistes.
Divergències amb Unió
CDC es vol aliar amb els republicans encara que Unió s'hi oposi, mentre que els socialcristians són partidaris de tornar a compartir llista amb el PNB. Aquestes diferències, per tant, no espanten al carrer Còrsega, que mantenen que la candidatura renovada amb els de Junqueras hauria d'estar encapçalada per un líder de la societat civil. Algunes travesses apuntaven a la presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals, però ella assegura que no hi ha hagut cap conversa i que, si arribés alguna oferta, tampoc l'acceptaria.
A més, CDC ratificarà al novembre l'acord d'associació amb Reagrupament, que preveu que l'entitat de Joan Carretero figuri també en la llista del maig. Rcat ja es va presentar amb ERC a les eleccions espanyoles i també a l'Ajuntament de Barcelona. De manera que l'aliança amb els convergents es pot interpretar com una passa per acostar-se als republicans, en un moment de plena sintonia entre les dues formacions compromeses en el pacte de governabilitat.
Conscients que la concreció de la pregunta i la data de la consulta a finals d'any podrien encarrilar l'entrada dels de Junqueras al govern, CDC no tem dilatar la decisió de la candidatura fins que no s'hagin esgotat tots els intents. Unió, per contra, planteja que el front català no sigui una llista conjunta, sinó un punt compartit en el programa electoral dels partits defensors de la consulta.
Aquesta seria una alternativa que, d'entrada, no sembla prou satisfactòria per a CDC, en què no es fa un balanç positiu del període que Ramon Tremosa i Salvador Sedó han compartit a l'eurocambra. I és que els dos eurodiputats no només pertanyen a dos grups parlamentaris diferents, sinó que Tremosa ha signat més iniciatives amb Raül Romeva (ICV) que amb el socialcristià. Una anomalia que no convenç els convergents. Segons fonts del partit, Sedó continua sent l'aposta d'Unió per als comicis.
Aquests cants de sirena de Convergència no són correspostos, de moment, per ERC. Els republicans, en públic, recorden que sumar és positiu i que no descarten cap plantejament, tot i que avisen CDC que la prioritat ha de ser la consulta i que encara no és l'hora de parlar de la cita europea.
Consens “esmicolat”
Però en privat són més contundents i veuen poc viable l'aliança amb Convergència per diversos motius. Per començar, si aquesta llista fructifiqués no hi serien, amb tota probabilitat, ni UDC ni ICV ni la CUP i “s'esmicolaria” la unitat que hi ha al voltant del dret a decidir a Catalunya, fins i tot abans de celebrar-se la consulta.
També avisen que aquests comicis no són el millor banc de proves per teixir consensos, tenint en compte la poca participació –en les últimes va ser d'un 36,94% a Catalunya–, i destaquen que ja arribarà el moment d'anar junts en la campanya per la consulta. En clau europea ressalten que en l'última legislatura tres eurodiputats catalans, Oriol Junqueras (ERC), Ramon Tremosa (CiU) i Raül Romeva (ICV), han tingut molt bon feeling, tot i presentar-se per separat.
En vista de la situació, ERC troba més lògic repetir una fórmula semblant a l'última coalició amb l'Europa dels Pobles, que inclouria una aliança amb Bildu. Però els partits bascos encara estan decidint com s'organitzaran, i els republicans es mantenen a l'expectativa per posar fil a l'agulla a les negociacions. En aquest pacte també hi podria ser el BNG, com fa cinc anys, i s'ha temptejat Compromís, tot i que l'entesa s'albira complexa. El PSM és una altra de les formacions que podria entrar en l'acord.
Enmig d'aquesta amalgama apareix la CUP, que descarta presentar-se en solitari, però que tampoc vol anar en la coalició unitària de CDC ni en una candidatura estil Syriza amb ICV i EUiA. Estan pendents de la decisió de l'esquerra abertzale. Sortu ha dit que té preferències per la CUP, però forma part de Bildu i aquest grup difícilment es dividirà, i el més possible és que vagin amb ERC. En aquest escenari, la CUP tampoc hi participaria.
Per la seva part, Iniciativa també rebutja la llista sobiranista de CDC i és gairebé segur que renovarà amb Izquierda Unida, i que, en canvi, serà difícil que puguin unir-se amb Equo o Compromís. També s'haurà de veure què fa la formació gallega Anova, el nou partit de Xosé Manuel Beiras. Hi ha dues possibilitats sobre la taula: anar amb el BNG i ERC o amb IU i ICV.
Esther Niubó i Miquel Iceta, en les travesses del PSC
El PSC, que anirà en coalició amb el PSOE, com sempre, vol que les eleccions s'interpretin en clau europeista i, per això, subratlla que serà el primer cop que el seu candidat serà el del Partit Socialista Europeu; és a dir, amb gairebé tota probabilitat, l'alemany Martin Schulz. Fa mesos que els partits socialistes de la UE treballen en un programa polític únic, i a principis de març s'aprovarà el programa i el candidat. El PSC vol col·locar almenys dos dels seus candidats en les primeres posicions de la llista del PSOE, ja que, veient les enquestes a Catalunya, serà difícil que repeteixin els actuals dos eurodiputats. Pere Navarro, recentment escollit líder del PSC, va apostar per un veterà com és Miquel Iceta com a recanvi de Maria Badia i Raimon Obiols, però en les últimes setmanes aquesta possibilitat ha perdut força. Per contra, la secretària de política europea del PSC, Esther Niubó, és una de les noves cares dels socialistes catalans que promet tenir protagonisme en el futur i seria lògic que formés part de la candidatura a l'eurocambra. El que està clar és que Navarro buscarà un afí al 100% per evitar perdre el control dels seus eurodiputats com ha passat, alguns cops, amb Badia i Obiols.
