Qüestió de “dignitat”
Mas justifica la plantada a Santamaría al·legant que havia de defensar i mantenir el “prestigi” de la màxima institució de Catalunya
Assegura que no volia donar “un cop de puny damunt la taula”, però no es podia crear un mal precedent
La plantada d'Artur Mas a la vicepresidenta espanyola en l'acte de Foment del Treball va ser per mantenir el “prestigi i la dignitat” de la màxima institució del país. El president de la Generalitat va justificar ahir d'aquesta manera la seva negativa a relegar el seu càrrec davant de Soraya Sáenz de Santamaría, que exercia de presidenta en funcions, encara que així ho estableixi el protocol. La imatge del conseller Puig substituint Mas en la concessió de les Medalles d'Honor de Foment s'ha convertit en el símbol més explícit de la complicada relació entre els dos executius per la consulta sobiranista. Tot i l'evident transcendència del fet, Mas va admetre el pes polític de la plantada evitant la bel·ligerància verbal: va assegurar que no ho havia fet “molest” ni pretenia donar cap “cop de puny damunt la taula”. Es tractava de no crear un precedent.
El govern sosté que a Catalunya els actes els ha de presidir el president de la Generalitat, a excepció que hi assisteixi un membre de la casa reial, el president del govern espanyol o un membre del Congrés o del Senat. “Aquesta norma no es pot perdre, i menys en els temps actuals”, va remarcar Mas. Com ja va fer dijous el seu gabinet, el president va exculpar la Generalitat de l'incident, perquè van tenir notícia que l'ordre protocol·lari variava “poques hores abans de l'acte”. La màxima institució catalana no podia quedar, per tant, “en segon ordre”, segons Mas. “Qui té la responsabilitat és el president espanyol. Ells prenen la seva decisió i jo, la meva”, va deixar anar. D'ençà que va assumir el càrrec, la Presidència ha vetllat perquè la figura de Mas no fos equiparada a la de qualsevol president d'una comunitat, tenint en compte que està al capdavant d'un país amb aspiracions a assolir un estat propi. La preocupació per l'exercici, també simbòlic, del càrrec, es relliga així amb el procés polític que viu Catalunya. En tot el conflicte, l'executiu exculpa Foment, i concentra les crítiques en el govern espanyol.
El govern es blinda
El govern català va fer pinya amb l'escenificació del conflicte polític entre els dos executius. La vicepresidenta, Joana Ortega, va insistir que correspon a Mas “presidir els actes”, com a primera figura de la “màxima institució del país”. El conseller de la Presidència, Francesc Homs, va argumentar la necessitat de mantenir l'“autoestima” de les institucions i que la representació de Catalunya “no pot estar a disposició de ningú”. També va subratllar que un incident com el de dijous no havia passat “mai” en 36 anys.
L'oposició carrega
L'expresident José Montilla, precisament, va fer notar que ell no va tenir problemes de protocol durant els quatre anys que va ser al Palau de la Generalitat. L'exprimer secretari del PSC va reprovar la decisió de Mas perquè considera que perjudica la imatge de Catalunya: “Que es barallin per qui tancarà un acte no és positiu.” Montilla considera que la consulta “no té cobertura jurídica internacional” i s'encallarà en “un carreró sense sortida”. Pere Navarro va demanar a Mas que es preocupi pels “problemes reals de la gent” i no pels protocols. Per ICV, en canvi, s'hauria defensat millor la dignitat de Catalunya si l'absència a l'acte hagués estat per denunciar les propostes de la patronal. Així ho va defensar el seu portaveu al Congrés, Joan Coscubiela.
El decret que faltava
El govern també al·lega una raó jurídica per explicar la plantada d'Artur Mas a Soraya Sáenz de Santamaría. L'executiu argumenta que se'ls va notificar que la vicepresidenta va assumir les funcions de Mariano Rajoy a través d'una carta signada per la secretària general de la Presidència, María Rosario Pablos. La missiva, a la qual ha tingut accés aquest diari, està datada el mateix dijous, i cita la llei 50/1997 per justificar el traspàs. La Generalitat, però, sosté que La Moncloa va vulnerar la llei, ja que havia d'aprovar un decret perquè Santamaría n'assumís el rang, al marge de la delegació de funcions executiva. De fet, la norma estableix que la persona que exerceixi temporalment un càrrec superior continuarà ocupant “el lloc que li correspongui del seu propi rang”, “a excepció que exerceixi expressament” la presidència del govern. Perquè fos així, calia el decret, diuen a la plaça Sant Jaume.
