De ‘rottweiler' a dàlmata

Valérie Trierweiler va tenir uns primers mesos a l'Elisi tan farcits d'anècdotes que la retrataven com una dona volcànica i ferotge, sobretot a l'hora de protegir la seva vida privada, que la premsa francesa va començar a donar-li el malnom de rottweiler. Un joc de paraules amb el seu impronunciable cognom i el d'un gos d'aspecte malhumorat i no gaire agraciat, per cert. Ara la companya del president Hollande vol desterrar aquesta imatge dura, i no només pel que fa al comportament social. El seu armari també ha patit un terrabastall. L'estil de burgesa provinciana i mare de família un xic bohèmia, que compra roba al barri i llueix uns quilets de més, sembla haver passat a la història. La periodista ha fet dieta, s'ha aclarit el cabell i ha començat a dur vestits d'alta costura.

Això ha provocat l'aplaudiment del sector de la moda francès, que busca en la primera dama una representant al món, com Carla Bruni. En la retina global hi ha la seva imatge impressionant els britànics vestida de Dior i emulant Jackie Kennedy amb un pill box al cap. Valérie ha confessat que va ser la seva antecessora qui li va dir, quan sortia de l'Elisi, que s'havia de deixar estar “d'infantilismes progres” i assumir el rol “d'ambaixadora de la moda del país”.

Uns mesos després, llueix refinada i sòbria. Ja no és rottweiler sinó dàlmata, un gos elegant amb fina pell clapada, amb la qual la malvada Cruella de Vil somiava fer-se abrics. Curiosament un dels vestits predilectes de la nova Valérie, de pics, ens recorda molt els dàlmates. Marcant la seva figura ja estilitzada, el va dur al juliol a la desfilada d'alta costura de Chanel. No era el primer cop que s'asseia en un front row. Quan al febrer va ser a la de prêt-à-porter de Dior, no li van faltar crítiques. Hi va haver mitjans que van considerar que una dama socialista no havia de deixar-se veure en plena crisi donant suport al sector del luxe, entre Charlene de Mònaco (representant de la monarquia més frívola) i Bertrand Arnault, el magnat de LVMH, rebel amb la política tributària d'Hollande. En què quedem? Ha de fugir del contacte amb milionaris o ha de representar el glamur del chic parisenc?

La primera dama ja ha fet un pas endavant vestint d'alta costura davant l'emperador japonès i rebent el president d'Alemanya. I ara haurà de valorar si aquest refinament casa amb el seu afany de ser coneguda com una persona “normal”. Per aconseguir eliminar la fama de freda, colèrica i egoista ha obert l'Elisi a les càmeres de televisió i ha parlat dels consells de Bruni. “Tot el que em va dir s'ha confirmat. Em va avisar sobre la diferència entre els amics de veritat i els cortesans i sobre la dificultat dels atacs permanents.”

Valérie també ha revitalitzat el seu compte de Twitter i ha viatjat al Congo per donar suport al drama de les dones violades, tot i que diu que no vol crear una fundació (potser recorda la polèmica sobre el finançament de la que va crear Bruni). La companya d'Hollande ha estat envoltada sempre de polèmica. Ja a l'inici del mandat va enviar un tuit donant suport al contrincant de Ségoléne Royal (la primera dona del seu marit, durant 30 anys), un gest que es va veure com un atac de gelosia i que va animar els caricaturistes a retratar-los com un triangle amorós. Trierweiler també s'ha fet notar per haver demandat l'autor d'una biografia seva (a qui també va censurar en un viatge), ha posat el crit al cel quan Paris Match (la revista on durant anys va escriure una columna política que ara s'ha convertit en un comentari cultural per raons òbvies) ha parlat de la seva vida privada i de la del president, i ha denunciat els autors d'una foto seva en biquini.

No l'ajuda que la dona del president no tingui un estatut clar. Tampoc la seva vinculació amb un mitjà i el fet de no estar casada amb Hollande. Sembla retrògrad i ho és, però la mateixa Bruni va dir que legitimar la relació amb Sarkozy havia contribuït a fer que tot al seu voltant es relaxés (ella va poder dormir en la mateixa habitació que el president quan va anar a Londres). El cas és que habitar l'Elisi no és mai fàcil i comporta fama eterna. En clau bona i dolenta. I sinó que li ho diguin a Bruni, ara criticada per anar-se'n de gira amb el disc a Nova York volant gratis en Air France. Privilegis d'exprimera dama.