Assistència a l'aeroport

Malgrat la davallada de passatgers registrada els darrers anys, l'aeroport de Girona continua essent un dels més rendibles i sostenibles econòmicament de l'Estat gràcies, al meu entendre, a una correcta i acurada gestió per part de la direcció. Mentre que les terminals dels aeroports d'Alacant i Eivissa, construïdes també a principi dels anys setanta del segle passat i idèntiques a la de Girona, han estat substituïdes per equipament de nova planta, la nostra continua dempeus; això sí, remodelada, adaptada i modernitzada d'acord amb les previsions del pla estratègic. Es tracta, doncs, d'una terminal més que amortitzada en termes econòmics.

Pel que fa al tràfic de passatgers, el de Girona continua a la banda alta dels aeroports espanyols, situant-se entre els quinze amb més activitat, tant en nombre d'aeronaus com de passatgers. Enguany, s'aproparà als tres milions d'entrades i sortides, el 90% de les quals concentrades entre els mesos de maig i setembre. La crisi ha tornat a situar l'aeroport de Girona en l'estacionalitat.

Aquestes darreres setmanes, l'aeroport gironí ha estat notícia a la premsa local i internacional per la mort, el passat 2 d'octubre, d'una passatgera britànica de 21 anys, embarassada. Aquesta desgràcia ha tornat a posar sobre la taula la inexistència d'un punt d'assistència sanitària, clausurat per AENA el mes de juliol del 2012, en plena temporada turística. Les raons donades per AENA per a la seva supressió són econòmiques i justificades pel fet que l'Organització Internacional d'Aviació Civil no obliga a disposar de servei mèdic als aeroports que no superen anualment els 8 milions de passatgers.

Els socialistes gironins ja vàrem emprendre diverses iniciatives parlamentàries el 2012, sense èxit, quan es suprimí el servei assistencial. En el proper ple del Senat, formularem una pregunta a la ministra de Foment en aquest sentit. No pretenem retornar a la situació d'excel·lència de fa uns anys, en què es disposava d'atenció sanitària les 24 hores del dia els 365 dies de l'any. Podem entendre que en l'actual conjuntura econòmica això no és possible. Però entre el tot que teníem aleshores i el res que tenim ara hi ha el possible, un ventall prou ampli de possibilitats. I nosaltres en proposarem un de concret amb l'esperança que, com a mínim, la ministra estigui disposada a estudiar-lo al llarg dels propers mesos i abans de la propera temporada turística.

La nostra proposta de mínims consisteix a dotar del servei bàsic de primers auxilis els mesos d'estiu, entre maig i setembre, en horari diürn. En primer lloc, perquè durant aquests mesos gairebé es compleix la part proporcional de la normativa internacional d'aviació civil, amb un tràfic diari de prop de 15.000 persones, i, en segon, per un principi de proporcionalitat i prevenció.

Si en una cantada d'havaneres de les moltes que s'organitzen a l'estiu als nostres municipis, per exemple, l'Ajuntament mobilitza una ambulància de la Creu Roja, com no ho ha de fer un aeroport per on passa cada dia i durant uns quants mesos aquesta important quantitat de persones?

La nostra és una proposta possibilista i assenyada. Esperem que la ministra sigui receptiva a la mateixa i, encara que només sigui per la imatge de la marca Espanya –tan utilitzada pel govern del Partit Popular–, rectifiqui i recuperi la lògica i la justícia.