Els 42 Premis Octubre reconeixen Josep Burgaya en assaig, Miquel Bezares en poesia i declaren desert el premi de narrativa

València acull aquest dissabte el tradicional sopar de lliurament dels Premis Octubre, una festa que reuneix el món cultural, social i polític d'arreu dels Països Catalans. En aquesta 42a edició, a la cerimònia s'escolta molt d'accent de les Illes, amb els homenatges als docents en vaga a través del reconeixement a la portaveu del sindicat STEI, Maria Antònia Font i l'Assemblea de mestres i professors en català. A més, un 10% del preu del tiquet del sopar es destina a les caixes de resistència creades per poder mantindre el moviment contra la política lingüística del govern encapçalat per José Ramón Bauzá.

També es compta amb l'actuació de Maria del Mar Bonet que homenatjarà Estellés, Espriu i Bartomeu Rosselló-Pòrcel. La cirereta a aquesta nit amb accent balear la posa un dels premiats d'aquesta 42a edició, el poeta mallorquí Miquel Bezares.

Professor i llicenciat en Filologia Catalana, Bezares rep el Premi de Poesia Vicent Andrés Estellés per la seua obra Origen. El poeta ha explicat que s'ha “apassionat” per fer “un llibre de poemes i no un recull de poemes” i que li resulta molt difícil escriure una altra cosa que no siga l'amor o la mort, “és la distància entre un i altre el que ubica un poema”.

En la seua opinió, en aquest llibre “apareix d'una manera molt més potent el dolor, per circumstàncies personals, que ha enfosquit el meu vers i potser l'ha contingut”. El poeta ha explicat que l'obra premiada ha tingut un llarg recorregut, ja que el text distingit és la tercera i definitiva de les tres que va començar a escriure per explicar el seu acostament a la literatura. Bezares també s'ha mostrat molt content de rebre aquest premi després d'uns mesos problemàtics i amb tensió social a les Illes, ja que és docent i s'ha sentit “criminalitzat i perseguit per formar part d'un moviment social que no s'havia vist mai en aquelles suposades Illes tranquil·les”.

En nom del jurat ha parlat Sebastià Alzamora, que ha destacat que es tractava d'un “llibre de maduresa”. “Miquel ha fet un llibre d'una gran perfecció formal, d'una gran sensibilitat i amb gran discurs sobre la condició humana. Està cridat a ser una obra important dins la literatura catalana”, ha declarat.

Guanyadors i perdedors

El Premi Joan Fuster d'Assaig ha estat per al Doctor en Història Contemporània i professor a la Universitat de Vic, Josep Burgaya Riera. La seua obra Economia de l'absurd. Quan comprar més barat contribueix a quedar-se sense feina ha rebut el guardó per ser un “diagnòstic crític” del moment actual en què “l'economia ha agafat el rol de constructora de la societat enlloc de la política”, segons que ha explicat el portaveu del jurat Josep Maria Terricabras.“L'economia ha fet un cop d'Estat i els polítics han quedat fora de la seua responsabilitat. Això és el que explica de forma molt comprensible Burgaya”, ha subratllat el jurat.

L'autor ha explicat que en aquest assaig ha volgut reflectir “una paradoxa fonamental, com que estem en una societat que té una capacitat de generar riquesa com mai i alhora cada vegada hi ha més pobresa”. Burgaya ha dit que el llibre planteja la qüestió de la “desigualtat creixent com a conseqüència d'unes decisions econòmiques i ideològiques”. En la seua opinió, ens trobem en una societat de guanyadors i perdedors i la globalització econòmica “ha estat un gran engany” perquè “se'ns va vendre com un gran salt endavant on hi hauria riquesa per tothom, també al Tercer món”. Burgaya ha afegit que el títol de l'assaig es sosté sobre la idea que els productes que comprem són cada vegada més barats perquè es fabriquen a fora però quan els consumim “reforcem una tendència econòmica que ens deixa sense feina per la deslocalització i a la desindustrialització que patim a casa nostra”.

L'autor no ha volgut sentir-se desesperançat, però ha advertit que no recuperarem la plena ocupació perquè “la indústria ha marxa i part del sector serveis també. Semblem condemnats a ser un parc temàtic”, ha reblat.

Excel·lència

Pel que respecta al Premi Andròmina de Narrativa enguany ha quedat desert, segons que ha explicat l'editora i portaveu del jurat, Laia Climent. La responsable de 3i4 ha assenyalat que hi havia bastants originals a concurs “però cap que acabara de reeixir sobre la resta de les obres i pensem que el premi ha de ser una obra que destaque molt”. L'editora ha insistit que no es tractava de la manca de qualitat dels originals, sinó de “manca d'excel·lència”. “Fa molta pena donar aquesta notícia perquè els premis han de ser sempre alegria. Aquest és un any d'impàs, de reflexió. Estic convençuda que l'any vinent tindrem obres meravelloses”, ha dit. Els 10.000 euros amb què estava dotat el guardó –patrocinats per la Diputació de Barcelona– no s'acumularan per al pròxima edició.

No és la primera vegada que l'Andròmina queda desert: ja va ocòrrer en les edicions de 1978, 1986 i 2000.

119 obres, dues més que l'edició anterior, han optat a aquesta 42a edició dels Premis Octubre. Respecte de les obres a concurs, 54 originals han optat al Premi Vicent Andrés Estellés de Poesia, dotat amb 3.000 euros de premi (Aportats per la Diputació de Girona); 44 per a l'Andròmina de Narrativa, amb 10.000 euros de premi, i 20 per al Joan Fuster d'Assaig, premiat amb 6.000 euros (Finançats per la Diputació de Lleida).