Un pla pel turisme

L'any 2010, després d'un ampli procés participatiu, la direcció operativa de Lloret Turisme, integrada, a més de l'alcalde i altres regidors del govern del moment, pels representants dels diferents gremis i/o associacions professionals (gremi d'hotelers, associació de bars i restaurants, oci nocturn, agències de viatges i associació de comerciants), va aprovar el pla estratègic de turisme de Lloret de Mar pel període 2010-2014.

Aquest document, que estableix el camí i les mesures a seguir perquè Lloret de Mar, com a destinació turística, assoleixi l'excel·lència, detalla en l'apartat de diagnosi les amenaces que poden sorgir durant el seu desenvolupament, que el poden dur al fracàs. Entre d'altres, defineix les següents: la resistència a emprendre canvis estructurals de model, el fet de no resoldre els conflictes entre el segment de la nit i el familiar, l'extensió de la modalitat del tot inclòs i la banalització i l'homogeneïtat de l'oferta comercial.

Crec que és obligació de qui ha assumit la responsabilitat de l'àrea, donar compliment als objectius de tan cabdal document, més encara pel fet que recull, no només les aspiracions dels ciutadans de Lloret expressades per mediació dels seus representants, sinó especialment les de l'empresariat turístic de la ciutat. És per tal fet que Lloret està treballant activament entre d'altres aspectes per ser una destinació turística plenament accessible tal com demanda aquest document estratègic.

El tantes vegades esmentat esborrany de pla d'usos comercials, objecte de multitud de comentaris i notícies i al qual s'oposa la mesa empresarial del turisme de Lloret de Mar, no deixa de ser una eina que pretén diluir una de les amenaces que pesen sobre la destinació i que la diagnosi establia, és a dir: “la banalització i homogeneïtat de l'oferta comercial”. El pla d'acció operatiu, que la qualificà com una carència important, proposava millorar, diversificar i especialitzar l'oferta comercial, d'acord amb el pla d'orientació d'equipaments comercials de la ciutat, aprovat pel ple per unanimitat (2008), que proposava actuar via ordenança per: limitar/restringir l'obertura d'establiments de restauració en l'eix de la zona centre, restringir l'obertura d'establiments de records, via activitat comercial, i no permetre la venda d'alcohol en establiments que no tinguin una sèrie de característiques. En síntesi, la proposta de pla d'usos recull aquestes indicacions.

Tal com ja he expressat en declaracions a aquest diari, el govern no pot/vol legislar contra l'opinió majoritària de l'empresariat, però sí demanar-li coherència i col·laboració, per trobar les eines que permetin assolir la finalitat d'evitar tal banalització i homogeneïtat de l'oferta comercial que, pel que els representants de les associacions i alhora membres de la mesa empresarial del turisme de Lloret han reconegut públicament, existeix.

Si lògica entenc que és tal demanda de col·laboració i coherència, més lògic encara serà demanar-les al president de la mesa empresarial del turisme de Lloret de Mar, qui va defensar en una entrevista a El Punt Avui, del dia 27 d'octubre, el model del tot inclòs amb begudes alcohòliques, quan, com he avançat, és precisament una de les principals amenaces per la destinació que la diagnosi del pla estratègic, fet del qual entre tots els lloretencs ens vàrem adonar.

Tal com ja he dit a tots els que m'han volgut escoltar, vull expressar la meva absoluta disposició per treballar braç a braç amb tots els sectors i els seus representants, per donar compliment a allò que persegueix el pla que entre tots vàrem aprovar, modulant si cal les eines i la seva aplicació, però sense mirar cap a un altre costat i sense perdre de vista l'objectiu, evitant els perills i les amenaces que pel camí ens trobarem, dels quals el mateix pla ens advertia.