Comptadors d'aigua solidaris, a Blanes

L'Ajuntament de Blanes ha trobat una solució provisional perquè les persones que ocupen pisos per necessitat tinguin garantit el subministrament d'aigua sense haver de punxar il·legalment la instal·lació. Es tracta del que han batejat com el “comptador solidari”: un comptador a nom de Càritas que es posa als pisos ocupats amb una factura que paga l'Ajuntament amb càrrec a les partides socials (parcialment o totalment).

El protocol ideat per l'Ajuntament té l'objectiu d'evitar la manipulació il·legal de les instal·lacions i alhora garantir el subministrament d'aigua als que no la poden pagar. “Tots els estaments oficials ens hem hagut de treure la bena dels ulls pel que es coneix com a pobresa energètica”, explica l'alcalde, Josep Marigó.

A part de garantir el subministrament d'aigua, un altre motiu per tenir un control és higiènic: “El comptador també és una vàlvula que impedeix el retorn de l'aigua d'una casa cap a la xarxa general, que es podria contaminar”, explica. El problema és que per tenir un comptador instal·lat cal un contracte de lloguer o l'escriptura de propietat, i en el cas dels ocupants evidentment no existeix.

Davant d'aquesta situació, l'Ajuntament va proposar a la taula local pel dret a l'habitatge instal·lar el comptador solidari, que la taula va avalar i posteriorment es va aprovar per ple. Segons el protocol que s'ha establert, hi ha dues línies d'actuació: per a les famílies que tenen un domicili i per als ocupants d'un pis. En el primer cas es fa un estudi de la situació familiar i en funció de les necessitats es paguen els rebuts, en una proporció que pot anar de la totalitat a només una part, depenent de les possibilitats de cada família. En el cas dels pisos ocupats, la policia notifica als ocupants que tenen deu dies per anar als Serveis Socials de l'Ajuntament, que estudiaran el cas. Amb l'informe que avala que la família ocupant no té prou ingressos, es posa a l'habitatge el comptador, que va a nom de Càritas, i el paga l'Ajuntament. Una condició indispensable és que el titular del pis ocupat sigui un banc o una entitat jurídica, i no una persona física. “Si la propietat presentés un recurs perquè traguem el comptador seria un problema, però de moment no ens hi hem trobat”, explica Marigó. “No podem mirar cap a un altre cantó, ens basem en les normatives i directrius de drets humans i en la Constitució, no en el reglament de l'aigua”, hi afegeix.