Entitats cristianes signen a favor del dret a decidir
Cinquanta-cinc associacions s'integren en el pacte nacional i reclamen poder participar en el procés sobiranista
La presidenta del Parlament, Núria de Gispert, va rebre ahir a la cambra catalana 55 associacions cristianes de Catalunya que s'han adherit al Pacte Nacional pel Dret a Decidir. Entre aquestes, hi ha des de la Companyia de Jesús de Catalunya fins a l'Escola Pia de Catalunya, passant per l'Editorial Claret o la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat. De Gispert els va agrair el suport i va defensar la “unitat” al voltant del dret a decidir, tot assegurant que “és l'expressió d'un principi democràtic, que els catalans som prou madurs per poder decidir el nostre futur col·lectiu”.
El director de Justícia i Pau de Barcelona, Eduard Ibáñez, en qualitat de portaveu, va assegurar que l'objectiu de les associacions amb el gest d'ahir dijous és “que es reconegui el dret de Catalunya a decidir el seu estatus polític i que això es faci d'una manera democràtica, amb una consulta”.“El que defensem és el principi bàsic, que és un principi democràtic que està en coherència plenament amb la doctrina social de l'Església i per això som aquí”, hi va afegir Ibáñez. D'altra banda, va assegurar que l'acte d'ahir és “força representatiu” del que pensa l'Església catalana. En el manifest, les associacions destaquen que “Catalunya viu un atzucac polític i jurídic des que el Tribunal Constitucional va amputar l'Estatut d'Autonomia de Catalunya del 2006”. “El pensament social de l'Església”, s'afegeix al text, “il·lumina aquesta realitat amb l'afirmació del poble com a subjecte de l'autoritat política amb la defensa de la democràcia com a sistema i amb el reconeixement dels drets dels pobles i de les nacions, entre els quals hi ha el de l'autodeterminació”.
Els bisbes demanen tímidament perdó
Els bisbes catalans, reunits durant dos dies a Tiana, al Maresme, no han redactat cap carta contundent per demanar perdó per la implicació de l'Església en el franquisme, tal com s'esperava després de la polèmica beatificació massiva del passat 13 d'octubre a Tarragona. Els bisbes catalans es reafirmen en el document que van consensuar el 2011 en què accepten “les carències i els errors que, com a membres de l'Església, hàgim pogut cometre en un passat més o menys llunyà i, humilment, demanen perdó”. En tot cas volen reivindicar el paper que va fer l'Església catalana en la reconciliació nacional durant el final del franquisme i la transició i reclamen “que es continuï investigant” aquest període històric per arribar a “la veritat”.