El pressupost reserva cinc milions per a la consulta
La partida és una previsió i es pot ampliar al llarg de l'exercici del 2014
Els partits continuen barallant-se per la pregunta del referèndum i amenacen amb trencar el consens pel dret a decidir
5 milions per a la consulta. Aquesta és una de les partides més destacades que s'inclou en els pressupostos del 2014 que s'aprovaran demà i que han pactat CiU i ERC, segons ha pogut saber aquest diari. Es tracta d'una previsió, perquè al llarg de l'any vinent s'hi poden injectar més diners. Fins i tot hi ha algunes fonts que apunten que el referèndum pot arribar a tenir un cost de 15 milions, però d'altres vaticinen que serà menys. Independentment de la despesa final, el govern i ERC han volgut donar èmfasi a aquest apartat dels comptes per demostrar que no hi ha marxa enrere en la transició nacional.
Des d'un primer moment, CiU i ERC van deixar clar que el projecte pressupostari del 2014 havia de visualitzar el trànsit cap al referèndum i és per aquest motiu que s'havia de fer una reserva econòmica.
Negociacions
La discussió era quants diners s'hi havien de destinar. Alguns membres de la taula negociadora eren partidaris d'habilitar una partida no gaire elevada per “no cridar l'atenció” de l'Estat espanyol. Però finalment es va decidir donar més gruix a aquest àmbit conscients que la gran majoria de la ciutadana està a favor de la celebració de la consulta sobiranista –algunes enquestes apunten que hi ha més d'un 80% de catalans que hi donen suport–.
Els cinc milions només formen part d'un enunciat del pressupost i no s'especifica en què es destinaran, perquè a hores d'ara encara es desconeix quina estructura tindrà la cita electoral i quines despeses pot generar. Malgrat això, l'executiu català sí que ha desenvolupat un apartat específic, concretament el nombre d'urnes que es necessitaran, perquè tenen ja coll avall que La Moncloa no en cedirà ni una. El Departament de Governació en té 300 i es calcula que en fan falta unes 2.100 més. Cada urna val entre 30 i 40 euros i, per tant, el cost final serà d'uns 84.000 euros.
Exceptuant aquesta qüestió de les urnes, la indefinició sobre la despesa total de la consulta s'entén, segons fonts negociadores del pressupost, perquè no hi ha precedents.
L'exemple de l'Estatut
L'últim podria ser el referèndum de l'Estatut, però no es pot comparar amb la situació actual, perquè aquella votació es va fer amb el vistiplau del govern espanyol, que, fins i tot, va destinar-hi sis milions. L'executiu català també va lliurar al conjunt de forces polítiques del Parlament 4,3 milions perquè fessin campanya. A més, era una època de bonança econòmica, no com ara.
Al marge de la consulta, els comptes del 2014 enforteixen el paper de la hisenda pròpia, una característica que s'emmarca en aquest to nacional amb què s'ha volgut envernissar el projecte. CiU i ERC han incorporat a la llei d'acompanyament la creació d'un cos de gestors tributaris propis per donar més entitat a l'agència catalana i preparar-la en cas que pugui gestionar tots els impostos.
Mentrestant, els partits continuen mostrant les seves diferències sobre quin ha de ser l'enunciat de la pregunta de la consulta. Dissabte va ser el torn del president d'ERC, Oriol Junqueras, i del líder d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, i ahir s'hi va afegir la coordinadora nacional d'ICV, Dolors Camats. En una entrevista a l'ACN, va reclamar una qüestió que permeti votar “sí” tant a independentistes com a federalistes, una posició que xoca amb ERC i CDC. El secretari d'organització de Convergència, Josep Rull, va exigir una “sola veu” en aquesta discussió per tal de no “desafinar”.
Schulz: “Catalunya no desestabilitzarà la UE”
El president del Parlament Europeu, el socialdemòcrata alemany Martin Schulz, es mostra convençut que el debat sobiranista català no afectarà en la Unió Europa. “No crec que el que succeeixi a Catalunya provoqui inestabilitat a Europa”, ha afirmat Schulz en una entrevista a TV3, en què també ha evitat posicionar-se sobre el que passaria si Catalunya finalment decideix segregar-se de l'Estat espanyol, ja que “no és una qüestió del Parlament Europeu”.
Schulz va visitar Catalunya dijous passat i es va reunir amb el president de la Generalitat, Artur Mas, i amb el primer secretari del PSC, Pere Navarro, entre d'altres. Durant les diverses trobades que va tenir amb la premsa, no es va voler mullar en cap moment sobre el repte sobiranista de Catalunya, encara que sí va instar a no barrejar la consulta amb les eleccions europees del maig del 2014: “La qüestió de Catalunya és important, però com es formi la majoria a Brussel·les no té absolutament res a veure amb el que passa aquí.”