Alberto Fabra, “el valiente”
“Calia un ‘cafè per a tothom' en el terreny televisiu? I allà on feia falta una televisió pròpia, no s'ha estirat més el braç que la màniga?”
La decisió d'Alberto Fabra de tancar la Televisió Valenciana (que ja veurem si és tan fàcil) no té només a veure amb la situació econòmica de l'emissora (que d'això en podríem parlar), sinó que obeeix, gairebé exclusivament, a l'objectiu del PP d'arraconar (o aniquilar, millor dit) tot allò que faci tuf de valencià. Li ha anat de primera, a Fabra, la situació econòmica de l'emissora, per prendre una decisió que el PP voldria en el fons que ara tingués un efecte simpatia en això que ells anomenen “altres comunitats autònomes”. No és cap casualitat que ahir diferents mitjans ja analitzessin quina és la situació econòmica de TV3 i que un d'aquests (El Mundo, de provada influència sobre el PP, o a la inversa) tractés Fabra de valent (“una decisión valiente”, deien en l'editorial) en ser el primer líder autonòmic a prendre una decisió que, se sobreentén, ara haurien de prendre els altres. Doncs mirin, jo entenc que Fabra, el que és, és un covard. I un demagog quan diu que “no tancarà cap hospital per poder mantenir la televisió pública”, que el primer és el benestar dels ciutadans. Estat del benestar també deu ser estar informat en la teva llengua, no? Aquí el tema és un altre, per molt que dolgui reconèixer-ho: hi havia d'haver tantes televisions públiques com comunitats autònomes? Calia un cafè per a tothom televisiu? No. I, deixant clar que si en alguns llocs tenia tot el sentit era en aquells on hi ha una comunitat lingüística pròpia i un sentiment de país, com és el cas de TV3, en aquests casos s'ha estirat més el braç que la màniga? I per què? I afavorint a qui? Aquesta és la qüestió. I d'això ni Fabra ni ningú no en parla.
