Intent frustrat de l'oposició per parar la llei del món local
Rep l'aval de CiU i ERC, i la resta de partits presenten esmenes a la totalitat, que són rebutjades
Continuen els dubtes sobre si preval la norma estatal, però Ortega es compromet a evitar-ho
El projecte de llei de governs locals va començar ahir a caminar en superar el primer tràmit parlamentari. Una normativa, però, que només convenç els socis parlamentaris de CiU i ERC. De la resta de partits, cap ni un. Fins al punt que tots van presentar esmenes a la totalitat per parar la tramitació i començar de cap i de nou, però van ser rebutjades. La raó per presentar-les? La proposta del departament dirigit per la vicepresidenta Joana Ortega no resol els problemes del món local i, en alguns temes, fins i tot els complica. És clar que els arguments del PSC, el PP, ICV, Ciutadans i la CUP són radicalment diferents, i en el que ells hi veuen problemes, Ortega hi veu virtuts. Per ella, aquesta és “una llei de lleis” que més endavant estarà acompanya d'una altra sobre el finançament dels ens locals i d'una sobre la simplificació de l'administració local. Una llei que, segons la titular de Governació, reforça el paper dels consells comarcals i dels alcaldes i que garanteix que tots els ciutadans de Catalunya puguin continuar rebent uns serveis dintre d'uns estàndards de qualitat. Es prohibeix la creació de mancomunitats si ja n'hi ha de similars, es reestructura l'Àrea Metropolitana de Barcelona o es fixen uns sous per als alcaldes, entre altres coses.
Però aquests beneficis són percebuts de forma diferent pels cinc partits restants. Per la diputada del PSC, Núria Parlon, el que s'està promovent és un atac frontal contra l'autonomia municipal i que alguns ciutadans es quedin sense serveis, perquè els estàndards de qualitat no es poden fixar sobre la base de criteris econòmics. A banda que no es pot exigir l'estabilitat econòmica als ajuntaments si resulta que la Generalitat no els paga el que els deu. Raonaments que també va esgrimir Quim Arrufat (CUP), que va criticar que amb la llei es vulneren els principis de l'autonomia local, tot i recordar que hi ha elements sobre els quals s'hauria d'haver incidit més a controlar històricament, com les atribucions urbanístiques que han permès fer disbarats a molts pobles. També Marta Ribas, d'ICV, va parlar de segrest competencial dels ajuntaments en favor dels consells comarcals, i va anar més enllà en parlar de trossejar comarques com ara el Vallès Occidental, el Maresme i el Baix Llobregat. En el cas del PP i C's, la crítica és a la inversa. Creuen que s'ha d'aprimar més l'administració pública i que aquesta llei queda curta en aquest sentit.
L'Estatut no es toca
El gran dubte, però, és si l'Estat farà imposar la norma del món local que ha aprovat recentment –i que ha generat un rebuig pràcticament unànime– o respectarà l'autonomia de Catalunya. De fet, segons Ortega, hi havia el compromís que no s'imposaria res perquè l'Estatut atribueix les competències en matèria local a Catalunya i té rang superior a la normativa local espanyola. Però aquesta setmana, la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, ja va advertir a la Generalitat que haurà d'aplicar la norma espanyola. Ahir Ortega es va comprometre a arribar fins al final per evitar-ho: “No podran tirar per terra el nostre Estatut”, va dir la vicepresidenta, que va afegir que aquesta norma és constitucional i aplicable. Per si de cas, Parlon li va recomanar que ja tingui preparat el recurs d'inconstitucionalitat davant el previsible xoc de trens que es produirà.