Badia plega per les diferències amb el PSOE

Maria Badia ha quedat sense partit i plega. “No em tornaré a presentar a les eleccions europees”, va confirmar ahir l'eurodiputada socialista, com ja havia avançat aquest diari. No ha trobat amb qui repetir. Ni el PSC ni el PSOE no la volen, per massa catalanista. I la candidatura unitària que li podria haver fet un lloc a la llista no passarà de brindis al sol. Aquest adéu dels obiolistes, la retirada també de Raül Romeva, d'ICV, i la guerra freda europea entre CDC i Unió fan augurar mals temps per a la unitat catalana a Brussel·les.

A Badia no se li pot retreure que no hagi intentat entendre's amb Espanya. El seu fracàs confirma que la tercera via són els pares. Les “diferències” que, al seu parer, “separen” el PSC i el PSOE sobre el dret a decidir “són una dificultat insuperable a l'hora de defensar els interessos dels catalans al Parlament Europeu”, lamenta. En altres paraules: així no es pot treballar. Badia n'ha sortit ben escaldada, de les enganxades amb Ferraz. Era la número dos del PSOE a Brussel·les, però ara fa un any la van obligar a dimitir per haver denunciat les amenaces militars contra Catalunya. Pere Navarro la va deixar caure.

De gairebé ni parlar-se amb el convergent Ramon Tremosa, Badia ha passat a fer-hi pinya i a treballar-hi conjuntament, i s'ha sumat al tripartit de Brussel·les que formen CiU, ICV i ERC. Plegats han denunciat a la Comissió Europea que es compari l'independentisme amb el nazisme, han fet campanya contra el fracking, han exigit més marge de dèficit públic per a la Generalitat i han defensat l'acció exterior de Catalunya, per exemple. Fins i tot ha liderat la defensa de la llengua catalana a l'eurocambra, i ha pressionat el seu president, Martin Schulz, també socialista. A mesura que el procés sobiranista avança, els seus veïns d'escó espanyols li han anat girant l'esquena.

Però una cosa és fer front comú amb Tremosa per temes de país i una altra de molt diferent acabar compartint candidatura unitària amb ell. “No comparteixo les polítiques econòmiques i socials del partit que el proposa”, va deixar ben clar ahir al seu blog, Des del Pla País (un homenatge al belga Brel). La “candidatura catalanista i d'esquerres” que reivindica no podrà ser. Després de deu anys a Brussel·les, Badia diu que plega per “voluntat pròpia”, després d'haver-hi “donat moltes voltes”. En aquest PSC no hi cap, tot i els seus ja vora 40 anys de militància en el socialisme català (concretament des del 1975, en la Convergència Socialista de Catalunya de Joan Reventós).

Raimon Obiols, de 73 anys (i que en farà 15 com a eurodiputat), tampoc no repetirà, i el PSC elegirà el seu substitut i el de Badia en unes eleccions primàries internes. Navarro vol enviar a Brussel·les un dirigent de l'aparell del carrer Nicaragua, que no li provoqui incendis i sigui reticent a aquests acords transversals de país dels últims cinc anys: havia proposat a l'exportaveu Miquel Iceta (que, directament, s'asseu al comitè federal del PSOE) que fos candidat, però en les últimes travesses sona amb molta força el nom d'Esther Niubó.