Els farmacèutics han hagut de tancar per segon cop en un any els seus establiments i sortir al carrer per denunciar els impagaments en què incorren les administracions, que posen en perill la viabilitat dels seus negocis. Aquest cop, el govern espanyol ha anat dilatant l'aprovació dels crèdits necessaris per fer front a factures per valor de 309 milions d'euros, i això ha portat els farmacèutics a plantar-se, amenaçar de cobrar als ciutadans pels medicaments i reclamar davant de la Delegació del Govern espanyol que volen cobrar. No ha estat fins a aquest moment que l'executiu que lidera Rajoy s'ha apressat a comprometre's a pagar.

Sabedor dels problemes financers del govern català –que ja ha avançat als farmacèutics que no els podrà abonar les factures d'octubre, novembre i desembre–, el govern espanyol ha aprofitat la situació per carregar contra la Generalitat i culpar el govern de la situació. En aquest context, el ministre Montoro ha volgut penjar-se la medalla assegurant que és l'Estat el que salva els farmacèutics, i de retruc els catalans, posant-hi diners de l'Estat. Hauria de recordar el ministre que els diners no són ni de l'Estat ni de la Generalitat, els diners són dels ciutadans que religiosament paguen els seus impostos. El govern de l'Estat, el PP, ha fet en aquest cas, com ja ens té acostumat, un ús partidista del conflicte dels farmacèutics, amb l'objectiu de desgastar el govern. El que ha de fer és complir els compromisos adquirits amb el govern de pagar els proveïdors. És l'executiu estatal el que ha establert les regles del joc i el que, per tant, ha de complir-les. I si no és així, que s'avingui a canviar-les, que és això el que reclama una majoria del país.