Ànims a tots els CNI
“A hores d'ara, que espiïn i registrin les nostres trucades ja no és cap mèrit; el mèrit de veritat és escoltar-les”
Com que ara ja sabem del cert que sí, que ens espia tothom, que s'espia fins i tot els líders mundials; i ja sabem també que no s'hi posen pas per poc, sinó que els serveis d'intel·ligència intercepten milions i milions de les nostres trucades; sabent tot això, deia, aquest és un missatge de solidaritat amb aquells que, un cop uns han fet la feina, els toca escoltar les converses. S'imaginen haver d'escoltar totes aquestes converses? S'imaginen haver de sentir totes les converses aquelles dels que truquen a l'hora de dinar en nom de Telefónica, Vodafone, Orange, American Express, La Caixa, National Geographic i no sé quantes empreses més per oferir-te insistentment el seu producte? “I així no li interessa?” No!!! I insisteixen: “Així vostè vol pagar més? No vol pagar menys?”. Doncs no!!! I penges. S'imaginen aquests senyors del CNI quantes vegades hauran de sentir aquest diàleg? S'imaginen la mà de converses familiars que hauran de sentir sobre com organitzar el cap de setmana per dur el nen a bàsquet i la nena a ballet i ser a casa dels avis a l'hora de dinar? S'imaginen quantes converses han d'escoltar els serveis d'espionatge sentint la llarga llista de medicaments que els avis reciten quan els pregunten com van? S'imaginen la llarga llista de retrets que han de sentir d'alguna parella? I si la classe política ja ens cansa només llegint titulars al diari o al Twitter, s'imaginen haver de seguir les converses? N'han d'acabar tips. Farts. Sobretot si després els passa, com seria el meu cas si és que m'espien, que hagin d'arribar a la conclusió que és una pèrdua de temps. El que els deia: ànims a tots els CNI. Us planyo.
