El PSOE convida el PSC a renunciar al dret a decidir
Andalusia s'erigeix en la veu més autoritzada del socialisme i reclama als catalans que defensin la unitat d'Espanya
Navarro no creu que se li hagi fet un toc d'atenció i recorda que el nexe és el projecte federal
Díaz dóna oxigen a Rubalcaba a canvi que fixi
les primàries
La presidenta andalusa vol que el discurs espanyol
no es distorsioni
El PSOE necessita projectar una idea clara d'Espanya i per això cal que res no grinyoli. I, a dia d'avui, només el PSC aporta confusió en haver-se entossudit en la defensa del dret a decidir. “Aquest país no es pot permetre que el PSOE generi desconcert i inseguretat entre els ciutadans. Junts som més.” La presidenta de la Junta d'Andalusia, Susana Díaz, va tornar a fer onejar la bandera de la “unitat d'Espanya”, en el seu discurs inaugural de la conferència política. La seva és, avui, l'única veu autoritzada, ja que s'ha convertit en la veritable líder del socialisme espanyol en permetre fins i tot que Alfredo Pérez Rubalcaba organitzi el seu comiat polític traient-li del damunt la pressió dels barons. Díaz fa temps que pregona un espanyolisme desacomplexat, i insta el PSOE i el PSC a seguir el seu exemple per deixar d'erosionar les sigles del partit i impedir que la marca Espanya se l'adjudiqui en exclusiva el PP. “Ningú no ens pot fer fora de la defensa de la Constitució”, exclamava.
L'andalusa va irrompre en la cita socialista d'aquest cap de setmana forjant un pacte amb Rubalcaba per frenar les maniobres dels seus opositors –que pretenien obligar-lo a immolar-se davant dels seus companys posant data a les primàries– i, a canvi, va fixar l'agenda del debat. Per evitar friccions, la tensió catalana n'havia quedat fora, i l'andalusa va suggerir que en una trobada que el PSOE considera cabdal per dissenyar el seu projecte de futur no podia passar per alt enviar un missatge nítid al sobiranisme i, de retruc, al PSC: la unitat d'Espanya és indiscutible i això implica aparcar d'una vegada la discussió de la sobirania.
“Estem amb vosaltres, avui sou fonamentals, us necessitem, com sempre, en aquest projecte que representem els socialistes.” Díaz no va voler donar corda als que fa temps que exigeixen la ruptura amb el PSC. Tot el contrari, considera que l'única manera de no fer-se més mal és vendre una foto d'unitat. I, per fer-ho més evident, la primera hora del matí es van reunir al voltant d'una taula Rubalcaba, Díaz, Pere Navarro i el president asturià, Javier Fernández, en una imatge que es va interpretar com un pacte soterrat per impedir que el secretari general del PSOE hagués de sortir de la conferència per la porta del darrere. Però, en el fons, també va servir per suavitzar la duresa que en anteriors ocasions Díaz havia exhibit cap als postulats del PSC favorables a negociar amb l'Estat una consulta legal.
Missatge rotund
Ahir, de fet, va dir el mateix: el dret a decidir distorsiona. El PSOE ha de tenir un missatge rotund sobre què és Espanya. Però ho va fer amb més subtilesa: “En el projecte comú d'Espanya hem de ser-hi tots els socialistes.” “I des de la solidaritat i la comprensió deixeu que enviï tot el meu afecte i suport –fins i tot des de la discrepància– als companys del PSC”, hi va afegir.
En el seu discurs, el president asturià també va aprofundir en la necessitat de no marejar la perdiu amb la idea d'Espanya tot subratllant que, més enllà “dels símbols i les banderes”, el que importa és defensar una “Espanya més integradora, més igualitària i molt més fraterna”.
I mentre que des de l'entorn de Díaz s'insistia en què l'objectiu del discurs era el d'obligar tot el socialisme a implicar-se en una “única idea d'Espanya” –sense permetre més divisions com ara les del vot diferenciat entre el PSOE i el PSC al Congrés– i clamava contra unes “distorsions que vénen de l'època de l'Estatut”, el primer secretari del PSC, en canvi, no hi veia discrepàncies. Fins i tot es declarava “satisfet” amb el discurs de Díaz amb l'argument que demostra que “el PSOE té una proposta molt clara per parlar de la relació entre Catalunya i Espanya, a diferència del PP, que ni en vol parlar”. Navarro va defugir la polèmica i va insistir a dir que el que uneix és el document de Granada, el qual gairebé ningú ja no reivindica. De fet, malgrat haver aprovat el model, al PSOE li continua costant pronunciar la paraula federal.
Pacte de no agressió
La qüestió catalana va formar part, doncs, de l'intercanvi de cromos entre els andalusos i Rubalcaba per evitar que s'enverinés el debat sobre el dia en què s'han de celebrar les primàries i la trobada es convertís en una oferta de precandidats. El partit va tombar les esmenes –impulsades sobretot des de la federació de Madrid– per forçar ahir mateix que es fixés una data al calendari. Andalusia, exhibint el seu poder, va calmar les ànsies de bona part dels barons, encapçalats per Castella-la Manxa, Extremadura i el País Basc, els quals, curiosament, havien donat suport a Rubalcaba al congrés de Sevilla.
Però el compromís que ha d'assumir ara és inequívoc: el secretari general podrà organitzar el sistema de primàries, tenint clar que és el seu últim servei al partit, i que ha de fer-ho, com a molt tard, a mitjan gener. Si no ho compleix, s'acaba la treva.
LES FRASES
Els aspirants a les primàries es mostren cauts
No hi ha hagut cap gest que delatés les aspiracions dels hipotètics successors de Rubalcaba. Alguns, com ara Eduardo Madina, fins i tot eren difícils de trobar pels passadissos. La resta es van dedicar a repartir rialles o a passejar i conversar amb militants i convidats, i es van sotmetre a contínues sessions de fotografia. Pocs es volien perdre l'ocasió de retratar-se amb qui podria ser el pròxim candidat del PSOE a La Moncloa. Carme Chacón va ser una de les més sol·licitades, però també força gent s'acostava a Patxi López per conversar-hi una estona. Mentrestant, dins les ponències es van anar decidint els eixos d'unes primàries que seran obertes, en les quals es podrà votar a partir dels 16 anys i per les quals només caldran la meitat dels avals que ara es reclamen: un 5% del cens socialista. Es podran estendre també a les eleccions autonòmiques, però no a les municipals i, en tot cas, ha tornat a quedar aparcada la possibilitat d'escollir també el secretari general amb el sistema de primàries. Arran de la divisió d'opinions, van optar perquè es dirimeixi en el pròxim congrés del PSOE.