Societat

Som deu milions de parlants

progrés

El català avança malgrat el setge judicial i polític, segons l'informe de Cruscat

La societat civil és la garant de l'idioma

La llengua pròpia manté la capacitat d'atracció entre els que no la tenen d'inici

El català ja ha arribat als deu milions de parlants en tot el seu territori, 12,8 milions declaren que l'entenen, ocupa la setena posició a la Unió Europea entre els que la tenen com a segona o tercera llengua, segons l'Eurobaròmetre, i és el dinovè idioma en la xarxa de microblogs de Twitter.

Tot això, enmig de l'ofensiva política i judicial més gran de les últimes dècades, tal com va recordar ahir Miquel Àngel Pradilla, director de la xarxa Cruscat de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) durant la presentació de l'Informe sobre la situació de la llengua catalana del 2012 al Centre Cultural El Born.

El català, doncs, viu un bon moment gràcies a “una societat civil mobilitzada que fa política lingüística des de baix”, gairebé sempre contra una administració adversa, va explicar Pradilla. El cas més recent, el de les Illes Balears, on el govern de José Ramón Bauzá va aprovar un decret de trilingüisme que posa fi al model d'escola en català que hi havia fins ara, una mesura que s'afegeix al canvi en la llei de la funció pública, aprovat l'any passat, en què el català ha deixat de ser un requisit per treballar en l'administració balear.

“Es tracta d'una ofensiva general contra l'estatus normatiu de la llengua”, va assegurar el director de Cruscat, que va recordar el cas del canvi de denominació del català a Aragó, oficialment Lapao; el de la marginació de la llengua pròpia al País Valencià, i el de l'anomenada llei Wert, que pretén imposar el castellà com a llengua vehicular a l'escola. En tots els casos, amb el PP com a protagonista.

Malgrat tot, el català manté la capacitat d'atracció que s'havia assenyalat en anteriors estudis. La dada més reveladora és la diferència entre persones que tenen el català com a llengua inicial, sol o amb un altre idioma, i el total de parlants, que inclou també els que l'han adoptat més tard. El primer grup està compost per 4,3 milions de persones, un 31,2% del total de la població dels Països Catalans, mentre que el segon s'eleva fins a 10,1 milions, la qual cosa vol dir que per cada persona que té com a llengua d'inici el català, n'hi ha 2,32 que el saben parlar amb independència de l'idioma que parlessin a casa. “Aquesta és una dada molt optimista en un moment en què hem rebut moltes persones d'arreu del món”, va opinar Muriel Casals, presidenta d'Òmnium Cultural, una de les dues entitats que ha promogut l'estudi de Cruscat juntament amb la Plataforma per la Llengua. Casals va explicar el cas d'un argentí que, segons li va explicar, “hauria estat tota la vida un sudaca si no hagués après català”.

Aquestes dades, però, no amaguen fenòmens molt preocupants, com ara el “dèficit de competència oral activa que hi ha a Eivissa i a les regions de València i Alacant”, segons alerten els autors de l'estudi, que remarquen que encara hi ha a Catalunya un 14,8% de persones que declaren que no saben parlar català, un 28,45% a les Illes Balears i un 41,63% a la zona catalanoparlant del País Valencià.

L'altre focus de preocupació dels lingüistes és l'ús social de la llengua. “Una cosa és l'assoliment de les competències en l'idioma i una altra, que s'usi”, va alertar Pradilla. “El 2011 es va superar, per primer cop, el llindar del 50% de la població que declarava saber escriure en català en tot el territori lingüístic –va exemplificar Pradilla–, de la qual cosa no se'n deriva que l'usi.”

Això sí, sense competències no hi pot haver ús de cap mena i per això resulta tan preocupant que els últims atacs estiguin destinats, precisament, a l'àmbit de l'ensenyament. “El català avança cap a la normalitat, tot i que no només no tenim les institucions a favor, sinó un estat en contra”, va resumir el president de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escudé.

16
lloc
en nombre de parlants a la Unió Europea.

LES XIFRES

19
posició
té el català a la xarxa de microblogs de Twitter.
7
posició
ocupa el català com a 2a o 3a llengua a la UE.

Sanció a un jutge per haver menystingut el català

Un dels casos més flagrants d'agressions al català s'ha resolt aquesta setmana amb una sanció disciplinària que vol ser exemplar. El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha decidit suspendre durant sis mesos el jutge José María Magán, responsable del jutjat contenciós administratiu número 1 de Lleida, que de manera reiterada ha menystingut l'ús del català en l'àmbit de la justícia, i també la política de normalització de la Generalitat.

El jutge, que ja va ser sancionat el 2012 amb una multa, ha estat castigat ara per la seva “falta de consideració”. El magistrat incloïa en diverses de les seves resolucions consideracions despectives envers el fet lingüístic català, circumstància que, segons el CGPJ, s'aparta de les atribucions judicials. El jutge criticava el fet que la Generalitat demanés l'us del català en els procediments.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia