Política

Una concepció diferent per al món local català

El Parlament de Catalunya ha iniciat aquest mes la tramitació de la llei que hauria de capgirar, en més d'un sentit, l'organització del país des del punt de vista del món municipal. L'anomenada llei dels governs locals i que ha obert alguns fronts de dissentiment, fins al punt que tret de CiU i ERC –amb acord de govern parlamentari estable– la resta de grups van presentar-hi esmenes a la totalitat amb l'objectiu d'aturar el text proposar i fer que comenci de cap i de nou el procés per dissenyar-la. Per què una llei que ha estat llargament reivindicada per les administracions locals i pels mateixos partits i que està prevista que es desenvolupi en l'Estatut desperta recels? Les explicacions són diverses i els punts de controvèrsia també.

El departament de Governació, dirigit per la vicepresidenta Joana Ortega, assegura que fa més de dos anys que treballa en l'articulat i que s'ha comptat amb el treball conjunt d'experts i d'entitats municipalistes com l'ACM i l'FMC. Una de les principals previsions que s'hi fan és la desaparició dels consells comarcals com a ens polític per passar a ser-ne un de gestió. És a dir, els 1.034 consellers i presidents existents actualment desapareixen i seran substituïts per un consell d'alcaldes. Això no suposarà la desaparició dels consells comarcals tret del del Barcelonès, que passarà a estar gestionat per l'Àrea Metropolitana. A banda, incorpora poblacions procedents del Vallès Occidental, el Baix Llobregat i el Maresme. Una proposta que va provocar fa uns mesos que els alcaldes del Baix Llobregat ja es revelessin contra aquesta llei. Segons el projecte de la Generalitat, bona part dels municipis dependents actualment del Consell Comarcal deixaran de dependre d'aquest ens i seran gestionats per l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), de la mateixa manera que passarà amb algunes poblacions que ara depenen del Vallès Occidental o del Maresme. L'objectiu del govern és evitar la duplicitat de serveis, ja que ara en reben tant dels consells comarcals com de l'AMB. Per als alcaldes del Baix Llobregat, però, s'ha de mantenir la unitat territorial del Consell. Els alcaldes del PSC, ICV, ERC i també CiU van consensuar un text en el qual el PP es va abstenir en què es demana la creació d'una comissió mixta formada pel govern, el Consell Comarcal i l'AMB per negociar què es fa.

El consell comarcal estarà integrat per tots els alcaldes o alcaldesses dels municipis que formen part de la comarca. Obligatòriament. El ple adoptarà els seus acords per consens de tots els membres i quan no sigui possible, s'adoptaran els acords pel sistema de vot ponderat. Cada alcalde disposarà d'un vot, però a banda tindrà vots addicionals en funció de la població del seu municipi. Així, si té de 2.000 a 5.000 habitants podrà efectuar un vot més, si en té de 5.001 a 10.000 habitants: en disposarà de dos més, mentre que si la població se situa entre els 10.001 i els 20.000 habitants en tindrà tres més. Finalment, per a les poblacions que vagin de 20.001 a 50.000 habitants se'ls en sumen quatre més i de 50.001 endavant, cinc. Com passa actualment, en cas d'empat decidirà el president o presidenta amb el vot de qualitat. A banda, si s'ha de decidir sobre serveis municipals, els ajuntaments que no hi participin no tindran dret a vot. Es podrà nomenar junta de govern, d'un màxim de set membres comptant el president. Les propostes sí que les podran fer en aquest cas els partits, tal i com passa actualment, proporcionalment al nombre de regidors i el resultat de les eleccions municipals. Tanmateix, es poden designar un màxim de tres vicepresidències i tres vocals.

Un altre dels grans objectius de la llei de governs locals és l'aclariment competencial. Que no hi hagi duplicitats entre administracions i que els serveis siguin econòmicament viables. Per aquest motiu, es pretén fomentar la mancomunitat de serveis sobretot en el cas dels municipis més petits i que en els cas dels de menys habitants aquests passin a ser prestats directament des del consell comarcal. En tot cas, des de Governació sempre s'ha insistit que si es traspassa una competència del Govern a l'Ajuntament, aquesta haurà de venir acompanyada del seu corresponent finançament. Els paràmetres, però, no acaben d'estar del tot definits, i aquesta és justament una de les principals crítiques que se li ha fet en el tràmit parlamentari. “Atribueixen les competències en precari. L'estàndard mínim és desconegut i es dissenya un model de segrest competencial dels ajuntaments cap al consell comarcals”, s'ha queixat ICV.

El sou dels alcaldes

Una de les principals novetats és que s'acabarà amb l'etern debat de si els alcaldes i regidors cobren massa o poc per exercir el seu càrrec. Per llei, els representants tenen dret a rebre les percepcions, però amb unes condicions predeterminades. La llei de pressupostos de la Generalitat fixarà anualment els límits màxims dels salaris fonamentant-los en: el tipus d'ens local, la quantitat de població que tingui –hi ha municipis sobretot costaners on a l'estiu es dispara el nombre d'habitants–, les circumstàncies econòmiques de l'ens local –especialment la capacitat financera– i les tasques i funcions que el regidor o alcalde tingui assignades. La llei de pressupostos de la Generalitat determinarà anualment la quantitat màxima que cada ens local podrà destinar als sous municipals a través de la taxació d'un percentatge màxim sobre els ingressos ordinaris d'aquell ens, d'acord amb el darrer pressupost liquidat.

A banda, s'intenta posar fi a la situació que un representant cobri de més d'un lloc. Així, el salari –tant si és en règim de dedicació exclusiva com parcial amb càrrec als pressupostos d'una administració local– serà incompatible amb sous per assistència a organismes dependents. Si s'ha de cobrar per assistir a òrgans col·legiats d'altres administracions o organismes, només podran percebre un límit màxim del 30% de les retribucions que correspondrien si es dediqués en exclusiva a aquell organisme. D'igual forma, es prohibeix la creació de més organismes o mancomunitats dependents dels ens locals si ja existeix una altra entitat que formuli aquesta feina. Pel que fa a les diputacions provincials, adoptarien la denominació de vegueries, en espera del desplegament de la llei de vegueries.

Les bondats que el departament de Governació veu en la llei i que fan que Ortega l'hagi qualificat de “llei de lleis” no són compartides per la resta de formacions a l'oposició. Per al PSC és “un atac frontal a l'autonomia municipal” que es basa en estàndards de qualitat purament econòmics. Ni el PP, que en l'àmbit estatal ha promogut la seva pròpia llei local, hi veu cap solució. Sobretot perquè considera que el principal morós dels ajuntaments catalans és la mateixa Generalitat, que segons el partit, els deu 526 milions.

I és que la crítica unànime és que la llei queda curta si no va acompanyada, paral·lelament, d'un nou sistema de finançament dels ens locals que els ajudi a superar la situació de germana petita de les administracions catalanes i faci que no depenguin tant com ara de les aportacions que poden rebre de les altres institucions

El previsible xoc de trens amb l'Estat

Un dels grans obstacles amb què pot topar la llei de governs catalana és una nova ingerència de l'Estat espanyol. L'argument del govern és que l'Estatut dóna en exclusiva les competències sobre el món local a la Generalitat. Però l'entrada en escena de la llei que l'Estat ha aprovat –amb una forta oposició de tothom tret del PP– fa perillar l'argument. En teoria, la vicepresidenta Joana Ortega havia obtingut un compromís verbal de l'executiu de Mariano Rajoy en el sentit que es respectaria la sobirania catalana. Però a mesura que han anat passant els mesos, l'executiu central ha deixat de dissimular menys la seva voluntat que la norma estatal sigui d'aplicació universal, inclosa Catalunya. De fet, hi ha quatre comunitats espanyoles que tenen atribuïdes competències en matèria local: Catalunya, el País Basc, Aragó i Andalusia. En una recent jornada a Barcelona, ja es va posar de manifest que lluitaran contra la llei estatal.

Ortega, en aquest sentit i animada per partits com el PSC, ja ha anunciat que la Generalitat no rebaixarà plantejaments i anirà fins a les darreres conseqüències.

Fomentar l'estalvi

Aquests són temps especialment complicats per a les administracions i, sobretot per als ajuntaments, que tot i que són els ens més sanejats del sistema públic són els que tenen pitjor finançament. El govern pretén, amb aquesta llei, la racionalització de la despesa i en aquest sentit es vol afavorir que hi hagi municipis que comparteixin serveis, com de fet ja passa actualment, per exemple la piscina que es construeix a Palamós. Segons les previsions inicials, la llei generarà un estalvi d'entre 1.000 i 1.100 milions anuals.

Més informació i articles dels presidents de l'AMC i l'FMC a l'edició en paper de la revista Presència.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.