Currículum

Un dia en Carles Rútia, un jove barceloní que només coneixia de referències, es va posar en contacte amb mi per preguntar-me si estaria disposat a participar en el seu currículum. Participar en el teu currículum? “Busco feina i he pensat que en comptes d'escriure els mèrits en un paper, com la gent fa normalment, els mèrits i els estudis que he cursat siguin dits de viva veu per persones amb una certa projecció pública, entre elles, tu.” I què haig de fer? “Vindré a casa teva, diràs en un o dos segons una única frase d'un discurs més llarg que he preparat, et gravaré la veu i la imatge, en acabat ajuntaré el teu fragment amb els que hauran estat dits per altra gent, i vet aquí el currículum visual enllestit i a punt de ser propagat.” I les persones que et puguin donar feina com accediran a la gravació? La projectaràs als Verdi? L'enviaràs per les cases? “La penjaré a Youtube.” Santa paraula: Youtube. A mi de vegades se m'acosta gent a comentar-me els articles que escric en aquest racó del diari. Són sempre persones grans i molt grans. Suposo que en aquest moment, havent parlat de Youtube i d'un currículum fet d'aquesta manera tan poc convencional, molts ja s'han perdut. Em dispensaran, i em permetran que per un dia pugui gallejar de periodista modern requerit per un jove moderníssim amb la intenció ser “penjat” al Youtube.

En Carles Rútia va venir a casa i tot va ser fet com m'havia dit. La frase que em va tocar deia: “I també té el nivell de francès, amb experiència a França inclosa.” Antoni Bassas, Pilar Rahola, Quim Monzó, Roger de Gràcia, Carme Ruscalleda, Tian Riba, Toni Clapés, Núria Coll, Màrius Serra i prop de quaranta més d'aquest calibre completen l'enumeració de les aptituds de Carles Rútia, que és l'últim a sortir per dir: “Ni treballo ni descanso.” El resultat ja està “penjat” i la intenció és que sigui un “viral” a la xarxa. Em sembla que viral vol dir tenir èxit. N'està tenint.

I quina feina busques, Carles? “De comunicador polític o d'empreses.” Que un comunicador faci servir la comunicació més al dia per donar-se a conèixer ja és un mèrit en si mateix. Jo ho dic aquí perquè se sàpiga. T'imagines, Carles, que trobessis la feina perquè algú hagi sabut el que vals per haver-ho llegit en la vulgaritat del paper?