cultura

Ilan Brenman

Autor brasiler infantil

“Anomenar les coses desfà els fantasmes”

Quan llegim un conte deixem una empremta afectiva en la memòria
dels infants

Humor, tendresa, intel·ligència, tots aquests elements es conjuguen en els àlbums il·lustrats de l'autor brasiler Ilan Brenman, que ha venut més de 5.000 exemplars en català del seu clàssic, Les princeses també es tiren pets (Animallibres). Han seguit Els animals també es tiren pets, El pare és meu i el darrer, Mamaaa!, una divertida història sobre una mare que està cansada que els seus fills la cridin a tota hora.

Els nens es queden meravellats quan els llegeixen uns contes tan poc convencionals...
La meva intenció no era trencar esquemes. Tots els meus llibres neixen de l'observació de les formigues, que és com anomeno les meves dues filles, la Lis, de 9 anys, i l'Iris, de 7. “La vida només val la pena viure-la quan ens enlluerna”, deia Sòcrates. M'agrada extreure poesia del quotidià i tots els contes neixen de coses que m'han passat.
El del pet de la princesa?
La meva filla gran, quan tenia dos anys, es va tirar un pet terrible. Jo em pensava que havia estat la meva dona i ella que havia estat jo. Quan vam entendre que havia estat la petita, que a més anava disfressada de Blancaneu, vam esclafir a riure. Ella es va posar a plorar i la mare li va dir:“ No ploris, les princeses també es tiren pets!”. Vet aquí!
Com explica el seu èxit arreu?
Crec que és el resultat de treballar amb amor, serietat i respecte a la intel·ligència dels nens, per això m'agrada fer llibres bonics, amb frases elaborades. No tinc por de dir les coses pel seu nom. Quan nombrem les coses els fantasmes es desfan i això s'ha de fer amb naturalitat. Això enforteix els nens. No els hem d'enganyar pensant que així els protegim.
Desmitifica els contes tradicionals de fades, però en si mateixos creu que són importants?
Els contes de fades, com els mites o els contes populars, són fonamentals i afavoreixen la maduració dels infants. Tenen una estructura arquetípica i sempre responen al mateix esquema: el protagonista té una missió, pel camí li apareixen obstacles, com ara el llop o l'ogre, després rep ajuda de fades o amics, i després arriba la conclusió. Els contes ensenyen què és la vida als nens i, més enllà de l'aparença, del rosa i les princeses, els ajuden a enfrontar-se al món.
I què en pensa de les pel·lícules infantils que es fan ara, Turbo, Epic, etc.?
Totes segueixen la mateixa estructura que tenen els contes de fades i, com tot, n'hi ha de bones i de dolentes. La que més m'agrada és Gru, el meu dolent preferit.
Una preocupació dels pares avui dia són les xarxes socials.
Les meves filles no saben ni què són! La gran no té mòbil... intento allargar al màxim la seva infància. Entenc que els pares van cansats i és fàcil deixar-los que juguin amb les tauletes tàctils o mirin la tele. Jo mateix ho faig, però amb moderació. Cal fer un esforç per jugar amb ells i, ho prometo, té recompensa.
Ara els contes tenen més competència que mai, amb la televisió, internet, els jocs electrònics... Què diria als pares per animar-los a continuar llegint contes als seus fills?
La postmodernitat és una època molt agitada i genera molta ansietat. Hi ha tanta llum que ens quedem cecs, una llum que prové de la televisió, de les tauletes tàctils, d'internet... El conte fa el camí a la inversa, treu la llum de dins cap enfora. A més, el llibre de paper té el silenci que ens permet sentir el nostre cor i el dels nens. Quan llegim deixem una empremta en la memòria afectiva dels infants, que quan siguin grans recordaran l'olor de la mare o el pare, l'emoció, la felicitat del moment, i és un regal que no oblidaran.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.